Gabinet de Llengua Catalana de la UAB
Servei de Llengües i Terminologia de la UPC
1. La coma
 

1.1. Norma general

Com a norma general la coma indica una pausa breu dins l’oració. Se separa del caràcter següent amb un espai en blanc.

•Respira a fons, Isabel, abans de capbussar-te un altre cop.
•S. Vilar va formular aquesta hipòtesi, que no ha pogut ser refutada fins ara.
•No t’oblidis d’apagar l’ordinador, de desendollar l’estufa ni de telefonar-me abans de sortir.
•El que s’ha dit, d’altra banda, ja ho sap tothom.
No s'ha d'abusar de les comes, per tal d’assegurar que la lectura del text no es faci feixuga, com passa en l'exemple següent: •Aquests fets, que tots coneixeu, són, fins a un cert punt, responsabilitat de tots nosaltres, i, per tant, sempre que puguem, hem de procurar que no succeeixin. Podríem millorar-lo de diverses maneres; per exemple: •Aquests fets, que tots coneixeu, són fins a un cert punt responsabilitat de tots nosaltres i, per tant, sempre que puguem hem de procurar que no succeeixin. No totes les pauses orals s’han de marcar amb comes. L’ús de la puntuació ha d’obeir les regles de la sintaxi; per exemple, no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i el complement directe.
 

1.2. Enumeracions

La coma s’utilitza per a separar diverses parts d’una oració que tenen el mateix rang: diversos substantius, diversos adjectius, diversos verbs. Els dos últims elements se solen separar amb una conjunció —i, o o bé ni—, i aleshores no s'hi posa la coma. Si no hi ha conjunció, com als dos últims exemples, la coma és necessària.

•Els senyors Ripoll, Samalús, Perarnau i Ramis han assistit a l’acte.
•Has de triar entre el groc, el blanc i el vermell.
•Els actes es faran els dies 14, 15, 16 i 17 de juny.
•El preferiu gros, mitjà o petit?
•No ens calen tisores, trepants ni engrapadores.
•Treballa amb interès, amb passió, sense neguit.
•Necessitem grapes, clips, gomes d’esborrar...
Quan els dos últims elements són oracions llargues se sol escriure una coma abans de la conjunció.
•Els organitzadors de l’acte s’hi van lluir, els participants en quedaren
d’allò més satisfets, i encara uns i altres se sentiren recompensats
pels elogis globals que aparegueren a la premsa del país.
•Els americans es creuen que tot ho han inventat ells, i algun dia caldrà que els historiadors relativitzin en la mesura justa aquesta creença.
•Et quedes a l'oficina per redactar l'informe i atendre les telefonades, o engegues el contestador automàtic i véns amb nosaltres.
•Ningú no va voler fer-se responsable de l'accident a la central, ni tan sols no es va informar de què havia passat.
Les oracions curtes, en canvi, no se separen amb una coma.
•Els uns estudiaran i els altres escoltaran música.
•No sol arribar d'hora ni plegar més tard de les cinc.
També es pot escriure una coma abans de la conjunció quan es coordinen elements cadascun dels quals ja té una coordinació interna. D’aquesta manera es desfan les ambigüitats possibles. •Podeu donar com a referència el nom de l'autor i l'any, o el nom de l'autor i el títol de l'obra.
•[...] se n'encarregaran les àrees d’Arquitectura i de Logística, i d’Economia i Finances.
1.3. Incisos

1.3.1. Ús de la coma, els guions i els parèntesis
1.3.2. Aposicions i oracions de relatiu explicatives
1.3.3. Vocatius
1.3.4. Mots i locucions de relació

1.3.1. Ús de la coma, els guions i els parèntesis
Els incisos dins una oració es marquen amb comes quan estan molt vinculats amb la resta del text. Si el lligam amb la resta del text no és tan fort, s’escriuen entre guions i, si és menys fort encara, entre parèntesis.

•Els veïns, sempre disposats a fer-nos un favor, ens voldran ajudar.
•Estic d’acord amb vosaltres, és a dir, accepto el compromís.
•En Pere, en Pere Pals, vull dir, et vol venir a saludar.
•Suposo que, si després de tants maldecaps t’ho concedeixen, ho aprofitaràs.
1.3.2. Aposicions i oracions de relatiu explicatives
Les aposicions i oracions de relatiu explicatives, que podem veure als dos grups d'exemples següents, es marquen amb comes. Si ocupen una posició interior dins l’oració, s'ha d'escriure una coma abans i una altra després.
•En Trepat, amic meu de tota la vida, se’n va a viure a Màlaga.
•La senyora Bartralot, empleada de TMB, us espera al vestíbul.
•Banyoles, ciutat industrial i comercial, treu profit del turisme.
•La camisa blanca, aquella de la llàntia, ja és neta.

•Aquestes impressores, que tenen uns preus baixos, us agradaran.
•La mare, que ja es troba prou bé, m’ha demanat que us feliciti.
•La sala d'actes, en la qual es reuneix el Claustre, ha estat ampliada.
•He trobat en Jordi, a qui vaig deixar l'encàrrec, i m’ha dit [...]
•La convocatòria ha estat un èxit, cosa que ens omple de satisfacció.

1.3.3. Vocatius
El vocatiu es marca amb una coma. N’escriurem una davant i una darrere quan ocupa una posició interior dins l’oració, com en l'últim exemple.
•Marta, deixa’m la calculadora, si et plau.
•Ja saps les darreres notícies sobre la visita reial a Lleida, Pau?
•Creu-me, Enric, fes allò que et vaig aconsellar.
1.3.4. Mots i locucions de relació
a) En posició inicial
És aconsellable escriure una coma darrere els mots i les locucions de relació quan encapçalen la frase.
Així mateix, ens permetem de sol·licitar-vos [...]
Tanmateix, els alumnes que es matriculin al juliol [...]
En efecte, aquestes qüestions són importantíssimes.
Per exemple, fixeu-vos en els casos següents: [...]
En primer lloc, es consideraran els edificis; en segon lloc, les dependències.
D’una banda, estudiar el problema amb deteniment; de l’altra, prendre les mesures necessàries.
Francament, no crec que sigui possible [...]
En resum, hem avançat força i s’han assolit fites importants [...]
Per acabar, sols em resta felicitar-vos.
Així, doncs, [o bé Així doncs,] us quedeu a sopar?
En definitiva, és la millor decisió que podíem prendre.
De fet, el que defensa en aquest article no és gaire distint del que diu H. Ullibarri.
b) En posició interior
Els mots i les locucions de relació s'escriuen entre comes quan ocupen una posició interior dins l'oració, quan s'usen, doncs, com a incisos.
•Les persones encara hi eren; el béns materials, però, els havien fet fonedissos.
•Es tracta, doncs, que les coses canviïn.
•Les dificultats que plantegeu, amb tot, són petites.
•S’adonaren, a més, que el vehicle tenia moltes prestacions.
•Tothom se’n desdigué. Ells, no obstant això, organitzaren l’acte.
•Accepteu-me, si us plau, aquest oferiment.
c) Amb la conjunció i
Alguns mots o locucions de relació admeten al davant la conjunció i. En aquest cas, la puntuació més habitual és la següent:
•No ho puc admetre i, per tant, val més que ho deixem córrer.
Però també són possibles altres puntuacions:
•Els rètols han quedat obsolets, i per això s’han de canviar.
•Hi havia vint persones convocades a l’acte i en canvi només hi van assistir onze.
1.4. Ordre dels elements de l’oració

1.4.1. Ordre neutre
1.4.2. Ús de la coma amb relació a l'ordre neutre
1.4.3. Excepcions de l’ordre neutre
1.4.4. Dislocació
1.4.5. Focalització
1.4.6. Tematització
1.4.7. Elements focalitzats o tematitzats
1.4.8. Verbs amb pronom hi

1.4.1. Ordre neutre
En català, l'oració té un ordre neutre, que, resumit, per a la majoria dels casos és aquest:

Alguns circumstancials – subjecte – verb – complements exigits pel verb (directe, indirecte, regit o preposicional, atribut i predicatiu) – circumstancials. Alguns exemples d'aquest ordre neutre són els següents:
•El president de la comissió va demanar un recés a la Mesa.
•El nou calendari acadèmic s'aplicarà en tots els centres a partir del curs vinent.
•L'església d'Agramunt va ser construïda al segle XII.
•Avui us servirem la comanda que ens reclameu.
•Aquí van abocar els residus que no estaven controlats.
1.4.2. Ús de la coma amb relació a l'ordre neutre
a) Subjecte - verb / verb - complements
No s’ha d’usar la coma per a separar el subjecte del verb ni el verb dels complements. Només si el subjecte és molt llarg, com en l'últim exemple, s’hi pot posar la coma.
L'estructura del sector A de la figura 2 pot observar-se en el tall A de la figura 3 [...]
L’edifici on s’instal·laran fou construït a la fi del segle XIX.
•Els treballadors havien decidit en assemblea que no signarien l'acord.
•Els membres de la delegació italiana van declarar en arribar que la missió havia estat un fracàs.
Atendre tothom qui ve a la Secretaria, estar pendent de les telefonades i alhora encarregar-se de les tasques d’arxiu, no és bufar i fer ampolles, precisament.
b) Circumstancials en posició inicial
Sovint se separen amb una coma els circumstancials nominals temporals i locatius que van davant de l'oració, sobretot si són fragments llargs o van seguits d’un sintagma nominal.
•A la Universitat Autònoma de Barcelona, els objectors han promogut una campanya de solidaritat amb els pobles de l'antiga Iugoslàvia.
•A partir del curs que ve, els estudiants podran demanar una beca salari.
•El 29 d'abril d'aquell mateix any, va arribar a la ciutat l'expedició comandada per Pere Miquel.
c) Oracions de participi i de gerundi compost en posició inicial
Normalment, també es marquen amb comes les oracions de participi i les de gerundi compost, sobretot si són llargues.
•Acabada la funció, els espectadors abandonaren el teatre.
•En Pere, il·lusionat amb el projecte, en serà el responsable principal.
•Havent-se adonat que no hi era, marxà immediatament.
•Havent arribat en aquesta situació, el govern en ple dimití.
1.4.3. Excepcions a l'ordre neutre
L'ordre neutre té algunes excepcions; per exemple, les següents:

a) En alguns tipus d'oració, el subjecte sol anar darrere del verb.

•El dia 12 van arribar trenta estudiants del programa ERASMUS.
•Es lloguen quatre pisos de la Vila Universitària.
•Els va saber greu que no els ho haguessin dit abans.
b) En les construccions interrogatives, l'element interrogat va davant de l'oració, i el verb va davant del subjecte.
Quant cobrarà el pagès al cap de l'any?
[El pagès cobrarà 2.750.000 pessetes.]

A quina temperatura es fon el gel?
[El gel es fon a zero graus.]

En tots aquests exemples, però, no hi ha cap pausa ni canvi d'entonació que indiqui que hi ha hagut un desplaçament. Es tracta de l'ordre normal en aquests casos i, per tant, no s'hi ha de posar cap coma.

1.4.4. Dislocació
Una de les funcions de la coma és indicar alguns canvis en l'ordre dels elements que formen l'oració, sobretot si després de l'element desplaçat hi ha una pausa.

a) Adverbis i locucions advervials intercalats
Escriurem entre comes els adverbis i les locucions adverbials intercalats, com a incisos, dins l'oració, els quals trenquen aquest ordre neutre (que donem a sota de cada exemple entre claudàtors).

•Es tracta, possiblement, d'un cas de neurastènia.
[Possiblement es tracta d'un cas de neurastènia.]

•És, segurament, un lapsus mecanogràfic.
[Segurament és un lapsus mecanogràfic.]

•S’obrí, tot seguit, el torn de paraules.
[Tot seguit s’obrí el torn de paraules.]

Tot i que aquestes intercalacions no són incorrectes, hem de procurar de no abusar-ne.

b) Oracions subordinades
Sovint s'escriu una coma darrere de les oracions subordinades quan van davant de l’oració principal, sobretot si són llargues. Si ocupen una posició interior en l'oració, poden separar-se amb una coma davant i una altra darrere. També se sol escriure una coma entre dues oracions coordinades si la primera és introduïda amb una conjunció.

•Quan va escriure aquest discurs, H. Kelmer encara no havia visitat Alemanya.
•Mentre no ens autoritzin a ampliar la plantilla amb personal qualificat, no podrem millorar el servei.
•Com que l'experiment no donava els resultats esperats, vam decidir abandonar el projecte.
•En baixar del tren que l'havia portat a Barcelona, va adonar-se que l'havien enganyat.
•Va adonar-se que l'havien enganyat en baixar del tren que l'havia portat a Barcelona.
•Si s'obtenen els recursos necessaris, s'ampliarà el servei.
•Suposo que, si després de tot t'ho concedeixen, ho aprofitaràs.
•Suposo que si t'ho concedeixen ho aprofitaràs.
Les solucions que donem aquí són les preferibles, però no les úniques possibles. En moltes construccions, però, l’ús de la coma és opcional i sovint també es veu afectat per l’ordre dels elements.

1.4.5. Focalització
Se separen amb una coma els elements focalitzats. Un element focalitzat és el que ha estat desplaçat del seu lloc i, a més, és pronunciat amb un cert èmfasi. (Al costat de cada exemple donem entre claudàtors una continuació opcional de la frase per fer-la més entenedora, i a sota i també entre claudàtors, l'ordre normal.)

A la piscina, heu d'anar [, i no al poliespostiu].
[Heu d'anar a la piscina.]

El dia 20, comencen les vacances [, i no el 23].
[Les vacances comencen el dia 20.]

1.4.6. Tematització
Un element tematitzat és el que ha estat desplaçat del seu lloc, es pronuncia sense èmfasi i, a més, és un element conegut, és a dir, explícitament o implícitament, ja s'hi ha fet referència abans. Els elements tematitzats estan representats per un pronom feble dins la frase. Si fan la funció de subjecte, però, no hi ha cap pronom. (A sota de cada exemple donem entre claudàtors l'ordre normal.)
Les alteracions de l'ordre com aquesta, hem de procurar evitar-les en textos formals.
[En textos formals hem de procurar evitar les alteracions de l'ordre com aquesta.]

•Ha marxat fa una estona, en Rodolf.
[En Rodolf ha marxat fa una estona.]

Els elements tematitzats poden estar desplaçats a l'esquerra, com en el primer dels dos exemples que acabem de veure, o a la dreta, com en el segon.

a) Desplaçament a la dreta
Si el desplaçament és a la dreta, l'ús de la coma és obligatori.

•És allà baix, l'Oficina d'Informació.
[L'Oficina d'Informació és allà baix.]

•Van declarar-lo desert, el premi.
[Van declarar el premi desert.]

b) Desplaçament a l'esquerra

Si el desplaçament és a l'esquerra, no sempre hi ha d'haver una coma, ja que de vegades l'element desplaçat no està tematitzat —no és conegut ni es dóna per pressuposat. En aquest cas, doncs, hi ha un cert marge d’opcionalitat pel que fa a l'ús de la coma.

•Sembla que el concert el faran a l'auditori.
[Sembla que faran el concert a l'auditori.]

D'exemples com aquest, n'hi ha molts.
[Hi ha molts exemples com aquest.]

1.4.7. Elements focalitzats o tematitzats
Com a elements focalitzats o tematitzats podem trobar els següents:

a) El subjecte
El subjecte pot estar tematitzat o focalitzat. Si és així, hi ha d'haver una coma que el separi de la resta de l'oració.

•Ja se n'ha anat, la Laura.
Aquesta assignatura, valdria més que fos de tercer cicle.
Aquest llibre, amb el pas dels anys ha perdut força.
Tu, hi hauries d'anar, i no la Berta.
b) El complement indirecte
El complement indirecte es pot representar alhora amb un pronom feble i la preposició a més un sintagma nominal sense que calgui cap coma.
•Encara no sabem què li han dit a en Vicenç.
Al fill de la senyora Obradors li ha tocat la grossa.
És possible, però, tematitzar o focalitzar el complement indirecte no pronominal, fet que fa necessària la presència de la coma.
•Encara no sabem què li han dit, a en Vicenç.
Al fill de la senyora Obradors, li ha tocat la grossa [, i no a en Pere].
Noteu que encara que el complement indirecte estigui focalitzat, el pronom feble és
obligatori.

1.4.8. Verbs amb el pronom hi
Amb els verbs que incorporen el pronom hi també es poden usar alhora, sense cap coma, aquest pronom i el complement al qual estan lligats. Es tracta de verbs en què la presència del pronom hi fa que deixin de ser verbs d'acció, com en aquest exemple:

En aquest passadís hi donen tres portes.
[equivalent a En aquest passadís hi ha tres portes que hi donen.]
•En aquest passadís donen tres portes.
[equivalent a En aquest passadís et regalen tres portes.]
Altres exemples són els següents:
A l'Avui d'ahir hi surt el rector.
En aquest bosc s'hi fan molts bolets.
En aquesta banda no hi toca el sol.
Al full que t'he donat hi posa les condicions.
Als Estatuts hi diu que el català és la llengua pròpia de la UAB.
En aquesta paret hi va l'altre cable.
La pèrdua del valor d'acció del verb a causa del pronom hi es veu clarament si comparem els exemples anteriors amb els exemples següents, sense hi.
•El rector va sortir per la porta principal.
•En aquest restaurant fan els bolets més bons que he menjat mai.
•Ningú no ha pogut tocar mai el sol.
•Posa el full al tauler d'anuncis.
•Qui ho ha dit, que demà és festa?
•L'aparellador va anar cap a l'altre edifici per supervisar les obres.
1.5. Relacions adversatives

Les oracions introduïdes amb però o sinó se solen escriure amb una coma davant.

•Els va costar força, però ho van aconseguir.
•El nou servei no solament ofereix comoditat, sinó que també estalvia temps i diners als usuaris.
No hi sol haver coma, però, quan el que va darrere de però o de sinó és un fragment curt, que normalment no és una oració.
•És un treball llarg però interessant.
•No van ser tres sinó quatre.
1.6. Oracions consecutives

També se solen separar amb una coma les oracions consecutives —introduïdes amb la conjunció que.

•La nostra investigació és tan apassionant, que sovint hi treballem fins a negra nit sense adonar-nos-en.
1.7. Omissió del verb

Quan s'omet el verb se sol escriure una coma darrere el subjecte. Normalment el segon element se separa amb una coma o amb un punt i coma.

•En Josep es queda la camisa de ratlles, i la seva germana, la llisa.
•La mare llegeix una novel·la policíaca; jo, una d’històrica.
•La Maria em va escriure fa dos mesos; en Pau, no fa gaire.
1.8. Coma opcional

Hi ha casos en què l’ús de la coma és opcional. Un dels factors que n'afavoreixen l'ús és la llargada del fragment afectat: es tendeix més a escriure una coma quan el fragment és llarg que no pas quan és curt, com es pot veure als exemples següents. No cal dir que aquest criteri és molt subjectiu i que en molts casos tan correcte és utilitzar la coma com no utilitzar-la.

•El document l'ha redactat la Dra. Enguix.
•El document que es discutirà demà al Claustre i que ja havia estat aprovat per la Comissió, l'ha redactat la Dra. Enguix.

•Quan s'hagi aprovat es farà saber als membres de la Comissió.
•Quan s'hagi aprovat el pressupost per a l'any 1999, es farà saber als membres de la Comissió.

•No van ser tres sinó quatre.
•El nou servei no solament ofereix comoditat, sinó que també estalvia temps i diners als usuaris.

•Atendre tothom qui ve a la Secretaria no és bufar i fer ampolles, precisament.
•Atendre tothom qui ve a la Secretaria, estar pendent de les telefonades i alhora encarregar-se de les tasques d’arxiu, no és bufar i fer ampolles, precisament.

L'ordre dels elements també pot afectar l'ús de la coma. Concretament, darrere els circumstancials inicials d'oració, es tendeix més a escriure-hi una coma quan van seguits d'un sintagma nominal que no pas quan van seguits d'un verb. Aquest criteri també és molt subjectiu i, a més, no es pot considerar al marge del que hem exposat en el paràgraf anterior.
•A l’aeroport de Barcelona hi ha més d’un quiosc.
•Al campus de Bellaterra, la vegetació és abundant.
1.9. Ambigüitats

Sovint la coma serveix per a desfer ambigüitats o per a facilitar la lectura del text.

•S'ha de canviar l’antena del televisor, que no funciona. [Sense la coma, hem d’interpretar que allò que no funciona és el televisor o bé que hi ha més d’una antena i una no funciona.]

•El degà, Lluís Requesens, aporta noves dades al debat. [Sense les comes, hem d'interpretar que hi ha més d'un degà present.]

•Alguns mots «de relació» han de dur una coma darrere, i una davant si escau. [Sense la coma, hem d'interpretar que la coma de darrere, com la de davant, no és necessària sempre; només si escau.]

•La matrícula per al curs sobre gestió administrativa, de l’Escola d’Administració Pública, s’obre aquesta tarda. [Sense les comes, es podria pensar que aquest curs sobre gestió administrativa no l’organitza l’EAP i que aquesta institució és l’objecte d’estudi del curs.]

•Que s'aprovessin els Estatuts al mes de desembre, semblava un fet impossible. [Sense la coma, no se sap si al desembre semblava impossible que s'aprovessin els Estatuts o si, no sabem quan, semblava impossible que els Estatus s'aprovessin al desembre.]

•Sembla estrany que una cadena de televisió aconselli, no veure un programa propi, sinó no veure un programa d’una altra cadena. [Sense la primera coma, hem d'interpretar que hi ha una cadena que aconsella no veure un programa propi.]

•També s'utilitzen els dos punts per a introduir una causa, una conseqüència, un resum o un aclariment, d'allò que és escrit davant seu. [L'última coma facilita la lectura del text, ja que deixa clar que d'allò que és escrit davant seu és un complement de tots els elements de l'enumeració i no només d'un aclariment.]

•La referència abreujada d'un article consta del següent: el primer cognom de l'autor, el títol de l'article abreujat i entre parèntesis, i la pàgina de la publicació periòdica en què apareix. [L'última coma facilita la lectura del text, ja que deixa clar que entre parèntesis és, juntament amb abreujat, un complement d'el títol de l'article.]
 

1.10. Altres usos

1.10.1. Correspondència administrativa
1.10.2. Retolació
1.10.3. Expressió de les quantitats

1.10.1. Correspondència administrativa
a) Fórmules de salutació i comiat

En la correspondència i en la transcripció dels discursos, escriurem una coma després de la salutació inicial.

•Distingida senyora,
•Benvolgut amic i col·lega,
•Senyores i senyors,
S'escriu una coma després de les fórmules de comiat quan no hi ha verb o quan el verb s’utilitza en tercera persona. En cas contrari, s’ha de tancar amb un punt la frase de comiat.
•Molt cordialment,
•Atentament,
•Us saluda atentament,
b) Datacions

En les datacions s’ha de posar una coma entre el nom de la població i la data pròpiament dita.

•Cerdanyola del Vallès, 12 d’abril de 1998
c) Adreces

En les adreces posarem una coma entre el nom de la via pública i el número, i també entre aquest darrer i el pis (però no entre el pis i la porta).

•Carrer de Pau Bertran, 23, 2n 4a
•Gran Via de les Corts Catalanes, 285 B, 1r
d) Indicacions de dia, hora i lloc

En les convocatòries i les actes de reunions, en els anuncis, etc., se separen amb comes els fragments que indiquen el dia, l'hora i el lloc.

[...] una reunió de la Junta de Govern, que es farà el 23 d'abril, a les 12 h, a la sala de juntes del Rectorat.
1.10.2. Retolació
En la retolació, una coma pot substituir-se per espais en blanc o recorrent al canvi de tipus de lletra o al canvi de ratlla.
•Aula d’informàtica          Sala d’actes          Biblioteca          Secretaria

Àrea de Sanitat
Unitat d’Extraccions

•Departament de Recursos Humans
Servei de Formació

1.10.3. Expressió de les quantitats
En les quantitats s’usa la coma per a separar els nombres enters dels decimals i les centèsimes; tant el punt com l’apòstrof són incorrectes en aquest cas.
•300.965,09
•23,65
1.11. Confluència amb altres signes de puntuació

1.11.1. La coma i els punts suspensius
1.11.2. La coma, el guió, els parèntesis i les cometes
1.11.3. La coma, la interrogació i l’admiració
1.11.4. El punt i coma i la resta de signes
1.11.5. Els dos punts i la coma
1.11.6. Confluència de la barra inclinada amb altres signes

1.11.1. La coma i els punts suspensius
No escriurem coma davant dels punts suspensius, però sí darrere quan calgui.

•Hi han trobat documents, llibres, una enciclopèdia anglesa...
•S’adonà que els presents no hi estaven d’acord i provà de..., però a la fi callà.
1.11.2. La coma, el guió, els parèntesis i les cometes
La coma pot anar darrere d'un incís marcat amb guions o amb parèntesis i també pot anar darrere de les cometes de tancament, però mai davant. •Han aconseguit els materials —ciment, guix, escaiola...—, però els han hagut de pagar a preus molt elevats.
•La primera edició del llibre (1997), que s’exhaurí molt aviat, [...]
•Digué «que se sentia molt complagut», però, de fet, no s’hi sentia.
1.11.3. La coma, la interrogació i l’admiració
La coma pot seguir els signes d’interrogació i admiració.
•Taules?, cadires?, armaris?...; què més voleu?
•El menjar, esplèndid!, si bé algú el va considerar insuficient.