Els dos punts s'utilitzen per a separar del text que precedeix una transcripció o citació textuals, una explicació o una enumeració d’elements. El primer mot que segueix els dos punts comença amb minúscula, llevat dels dos casos següents: quan es transcriu un text que originàriament comença amb una i quan darrere dels dos punts hi ha una oració o més que comença a partir de la ratlla següent.
•Tenien massa problemes per resoldre: havien de començar a estudiar-los detingudament, d’un en un.En aquest mateix sentit, també es fa servir el punt i coma.
•Quedaren esfereïts: la casa era gairebé buida, els ho havien robat tot!
•Es va enfadar: l’acabaven d’insultar, havia estat objecte de mofa.
•T’has d’haver trobat molt malament: t’has pres mitja dotzena de píndoles en una tarda!
•Hi havia moltes cases enrunades, els carrers eren deserts i res no indicava que a la ciutat hi hagués vida realment: la destrucció material i humana havia estat total.
Els dos punts s’usen per a aportar un exemple, una mostra, un cas pràctic.
•Vegeu-ne aquest exemple: dos cotxes aparcats l’un darrere l’altre [...]4.4. Símbol matemàtic de la divisió
•N’explicarem un cas pràctic: si un comerciant [...]
•En català, la lletra a, quan s'accentua, sempre duu accent obert: cànem, dormirà, etc.
S'utilitzen els dos punts com a signe matemàtic de divisió, també es pot usar la barra inclinada. Entre el dividend i els dos punts s’ha de deixar un espai en blanc i un altre entre els dos punts i el divisor.
•678 000 : 354.5. Documentació jurídica i administrativa
En els documents jurídics i administratius és habitual la presència dels dos punts entre mots com certifico, demano, faig constar, ordeno, etc. (escrits íntegrament amb majúscules) i la conjunció que (escrita amb una majúscula inicial).
•CERTIFICO: Que el senyor Joan Cortès ha estat [...]4.6. Ús abusiu
•DEMANO: Que se’m concedeixi [...]
No s'ha d'abusar dels dos punts. S'ha d'evitar quan són innecessaris, com, per exemple, entre un verb o un nom i el seu complement, o al final del títol d’un apartat o un subapartat.
4.7.1.
Els dos punts i la coma
Els dos punts comporten la supressió
de la coma de tancament d’un incís.
•Els vocals són, a més dels senyors Riberaigua i Calders: Joan Colom, Mercè Riudebitlles [...]4.7.2. Els dos punts, el guió, els parèntesis, els claudàtors, les cometes, la interrogació i l’admiració
•No sabé què dir-hi —estava com estabornit—: féu com qui no hi sent.
•Indiquem a continuació els apartats d’aquell capítol («Els signes de puntuació»): El punt, La coma [...]
•El rei va trobar una resposta [...]: «Vós mateix ho podeu endevinar.»
•Es referí als «problemes tècnics irresolubles»: els hi considera, d'irresolubles, perquè els mitjans tècnics de què es disposa són nuls.
•No ho vols fer?: ja t’ho trobaràs!
•No us hi resigneu!: la vostra passivitat invalidaria qualsevol solució.