El guió [i el guionet]

9. El guió [i el guionet]

9.1. Guió llarg

9.1.1. Incisos
9.1.2. Inici de paràgraf
9.1.3. Diàlegs

9.1.1. Incisos
El guió llarg, o simplement guió —que no s'ha de confondre amb el guionet ni amb el guió mitjà—, serveix per a marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anessin entre parèntesis però inferior a la que tindrien si anessin entre comes.

•Han acordat la signatura d’un conveni marc —en què també col·labora la direcció general— que afavorirà l’elaboració [...]

•El pressupost ha estat calculat —és la informació que se’ns ha facilitat— sobre la base de [...]

Els guions s’uneixen, sense espais en blanc, amb les paraules primera i darrera que inclouen.

9.1.2. Inici de paràgraf
El guió pot usar-se, deixant un espai en blanc (o mig, en tipografia) darrere seu, com a marca d’inici de paràgraf (o de ratlla) en una seqüència o sèrie d’elements d’una enumeració.

•La comissió té com a objectius prioritaris:
        — organitzar activitats formatives
        — administrar el fons econòmic que té assignat
        — gestionar l’admissió de nous membres [...]

9.1.3. Diàlegs
El guió —sense espai en blanc darrere— és el signe de puntuació amb què es diferencien les diverses intervencions dels interlocutors d’un diàleg i les acotacions que calgui fer-hi.

•—La notícia —digué en Raül— ha estat molt ben rebuda.
—I és clar, home —respongué la Neus—. Tothom esperava aquest canvi.
—Però no era pas segur que els governants s’hi avinguessin —féu en Quim, que encara no havia badat boca.

En textos mecanografiats o poc acurats tipogràficament, el guió es pot substituir per dos guionets.

9.2. Guió mitjà

9.2.1. Signe matemàtic
9.2.2. Seqüències numèriques

El guió mitjà, si convé, es pot substituir pel guionet.

9.2.1. Signe matemàtic
El guió mitjà serveix per a indicar la subtracció o resta i les xifres negatives. En el primer cas cal deixar un espai en blanc entre el guió i cadascuna de les quantitats.

•300 – 24 = 324 – 48
•El resultat obtingut és –37 982.
•La temperatura és de –14°C.

9.2.2. Seqüències numèriques
S’utilitza el guió mitjà per a separar números de pàgina, els anys que formen un curs, i el dia, el mes i l'any en una data numèrica. En aquest últim cas també es poden utilitzar el punt o la barra inclinada.

•En trobareu més detalls a les pàg. 134–47.
•Tots aquests programes han estat aprovats durant el curs 1998–99.
• 24–7–1998 [o bé 24/7/1998, o bé 24.7.1998]

En aquest mateix sentit, el guió mitjà també es fa servir per a separar els elements de les datacions compostes.

•Vallvidrera, maig–juny de 1967
•Abril de 1934–febrer de 1935

9.3. Guionet

9.3.1. Mots compostos
9.3.2. Partició de mots a final de ratlla
9.3.3. Ús metalingüístic de sufixos i prefixos
9.3.4. Nomenclatura química

9.3.1. Mots compostos
El guionet serveix per a separar els elements d'alguns mots compostos, d'acord amb les normes ortogràfiques.

•pit-roig
•para-xocs
•xino-xano

Així mateix, el guionet també separa el verb dels pronoms febles, en els casos establerts per les normes ortogràfiques i gramaticals.

•conèixer-la
•anem-nos-en
•dir-ho

9.3.2. Partició de mots a final de ratlla
S’escriu un guionet en els finals de ratlla en què un mot queda partit.

• pres-
supost
•reta-
llada

9.3.3. Ús metalingüístic de sufixos i prefixos
S’escriu un guionet davant d'un sufix o darrere d'un prefix quan s'utilitzen metalingüísticament.

•Tots aquests verbs tenen derivats acabats en -dor.
•És un cas de pre- tònic.

9.3.4. Nomenclatura química
En alguns termes de la nomenclatura química es fa servir el guionet per a separar els diferents elements.

•5-Metil-4-propilnonà
•àcid ß-cloro-3-quinolinasuccínic

9.4. Confluència amb altres signes de puntuació

9.4.1. El guió, el punt, el punt i coma i els dos punts
9.4.2. El guió i el punt final
9.4.3. El guió i el punt i seguit
9.4.4. El guió, la coma, el punt i coma i els dos punts
9.4.5. La coma i els parèntesis entre guions
9.4.6. El guió i les cometes

9.4.1. El guió, el punt, el punt i coma i els dos punts
Dins un incís marcat amb guions no és possible usar-hi el punt però sí el punt i coma i els dos punts.

•Quan parlem del temps —de la meteorologia; la climatologia és tota una altra cosa— oblidem la visió que en tenen els pagesos [...]
•Els éssers vius que hi són tractats —recordem que el món vegetal n’és exclòs: l’estudi és exclusivament sobre els animals— s'indiquen a l’índex analític [...] 9.4.2. El guió i el punt final
No escriurem guió de tancament d’un incís quan darrere hi ha un punt final de paràgraf (fins i tot en el text d’un diàleg i en les acotacions d’una obra teatral). •Visitaren la catedral, el museu municipal i l’asil Bellamar —institució privada que aviat serà de titularitat pública.
•—Feu-me aquest favor: no discutiu amb la mare ni amb els avis —digué el senyor Prats. 9.4.3. El guió i el punt i seguit
També podem prescindir del guió de tancament d’un incís quan coincideix amb un punt i seguit, sempre que no es tracti d’un diàleg.

•Estudiarem aquest afer —i procurarem d’obtenir-ne la màxima infor-
mació. Us en direm alguna cosa tan aviat com ens sigui possible.
•—Atureu-vos —cridà Armstrong—. Us he d’explicar una cosa.

9.4.4. El guió, la coma, el punt i coma i els dos punts
Davant d'un guió d’incís no hi pot haver coma ni punt i coma ni dos punts, però aquests signes poden anar darrere d'un guió.

•Entrà al cotxe —la policia l’observava des de la finestra—, l’engegà i [...]
•Ens caldran eines —martell, tornavís i alicates—; però ens caldrà, sobretot, una bona tècnica i [...]

9.4.5. La coma i els parèntesis entre guions
Dins un incís entre guions podem fer un segon incís; l’inclourem entre parèntesis o entre comes, segons el que ens convingui. •Alguns d’aquests compositors clàssics —F. Joseph Haydn (també va excel·lir com a simfonista) i Luigi Boccherini (cal recordar que en el seu temps fou un violoncel·lista de molt bona anomenada), sobretot— escriuen quartets i quintets per a corda [...]
•Alguns d’aquests compositors clàssics —F. Joseph Haydn, nascut el 1732 a la població austríaca de Rohrau, i Luigi Boccherini, nascut el 1743 a la població toscana de Lucca, sobretot— escriuen [...] 9.4.6. El guió i les cometes
Els guions amb què s’introdueixen les intervencions d’un diàleg estalvien l’ús de les cometes: mai no els usarem, doncs, conjuntament. Si es transcriu tot un diàleg, caldrà usar les cometes només davant de la primera oració transcrita i després de la darrera, malgrat el que diem en l’apartat sobre transcripcions o citacions textuals en parlar de les cometes.

•«—La notícia —digué en Raül— ha estat molt ben rebuda.
•—I és clar, home —respongué la Neus—. Tothom esperava aquest canvi.
•—Però no era pas segur que els governants s’hi avinguessin —féu en
Quim, que encara no havia badat boca. [...]»