El punt i coma

3. El punt i coma

3.1. Norma general

El punt i coma indica una pausa de llargada intermèdia entre la de la coma i la del punt.

•Decidiu-vos avui; demà pot ser massa tard.
•Els ordinadors, en aquesta sala; el vídeo, a la del costat.
•L'objectiu de la nostra investigació és abonar la hipòtesi formulada per Mallart (1991); obviarem, doncs, els seus treballs anteriors.

3.2. Observacions o comentaris

El punt i coma s’usa per a separar dues oracions independents però amb una relació estreta, sobretot si la segona és una observació o un comentari de la primera.

•Les proves es faran durant el mes de juny; al juliol, per tant, les facultats podran estar tancades.
•Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
•Es fan estudis, s’elaboren projectes, s’atenen les sol·licituds d’ajut que arriben al departament i un etcètera llarg; és a dir, es treballa de valent, sense descans.

En aquest mateix sentit, també es fan servir els dos punts.

3.3. Separació de parts d’una oració

El punt i coma s'utilitza per a separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats amb comes.

•El president exposa el plantejament global de la qüestió i les dades generals, que els presents poden llegir en els documents aportats; el secretari, que en aquesta sessió pren possessió del càrrec, en dóna les xifres, de les quals el representant de la Facultat de Ciències demana alguns aclariments; la degana M. Tarongí comenta tot seguit [...]
•Us caldrà llegir Malalties infeccioses, pàg. 23-65; El tractament de les infeccions, pàg. 21-29; Diccionari enciclopèdic de la medicina, pàg. 56, i Infeccions cutànies, pàg. 57-79. Un exemple clar d’això són els casos següents:

3.3.1. Les enumeracions
3.3.2. Les oracions adversatives

3.3.1. Les enumeracions
a) Grups d’elements homogenis
En les enumeracions s'ha d'usar el punt i coma per a separar els grups d’elements que tenen una certa homogeneïtat.

•Haurem de comprar farina, sucre i llet; aspirines, esparadrap i alcohol; vetes i unes tisores, i caragols i bagues.

b) Llistes de noms de persones amb indicació dels càrrecs
En una llista de noms de persones en què es donen també els càrrecs que té cadascuna, és convenient separar aquests darrers del nom següent mitjançant un punt i coma.

•Hi assisteixen la senyora Carme Formosa, presidenta; el senyor Josep Claramunt, secretari tècnic; el senyor Ambrosi Canet, vocal, i el senyor Jordi Murtra, en representació de l’Associació de Veïns del Carmel.

c) Darrer element de l’enumeració coordinat amb i, o o bé ni
En les enumeracions, el darrer punt i coma se sol substituir per una coma quan darrere hi ha les conjuncions i, o o bé ni. També és correcte, però, utilitzar el punt i coma en aquest cas. •Hi ha tres solucions: respectar íntegrament el text original i editar-lo sense fer-hi cap esmena; respectar-lo tant com es pugui i fer-hi les esmenes imprescindibles, o refer-lo de cap i de nou.
•Formigues, mosques i tàbans; salamandres i tritons, i balenes, catxalots i dofins, no hi són tractats.
•En aquesta obra no s’esmenten els romàntics russos, espanyols i portuguesos; ni hi són tractats els escriptors catalans, ni s’hi inclou cap referència al modernisme literari. 3.3.2. Les oracions adversatives
S’usa punt i coma en les oracions introduïdes amb però o sinó quan l'oració que va davant té comes internes. •Han pogut reunir-se, n’han parlat tant com han volgut, tothom hi ha pogut dir la seva i aportar-hi arguments; però això no impedirà que l’òrgan competent hi tingui la darrera paraula.
•El que convé no és que el producte resultant sigui de qualitat, que satisfaci els consumidors, ni tan sols fer entrar pels ulls els seus avantatges; sinó que es vengui, que les comandes es multipliquin. 3.4. Confluència amb altres signes de puntuació

3.4.1. El punt i coma i la resta de signes
3.4.2. Confluència de la barra inclinada amb altres signes

3.4.1. El punt i coma i la resta de signes
El punt i coma és incompatible amb el punt i amb la coma, però pot anar darrere d’un incís marcat amb guions, parèntesis o claudàtors, d’unes cometes de tancament i dels signes d’interrogació i d'admiració (mai no pot anar, és clar, davant d'aquests sis signes de tancament).

•—M’agrada —digué en Joan—; creus que li agradarà a la mare?
•M’avinc a fer aquesta feina (me’n sabré sortir); però amb la condició que [...]
•Va considerar que l’operació «era arriscada»; va dir que [...]
•D’acord!; sempre que em respecteu el dret [...]
•L’havies escoltada alguna altra vegada, aquesta peça?; la Conxa la deu tenir enregistrada.