![]() |
![]() |
Els claudàtors fan
una funció molt semblant a la dels parèntesis —en escrits
mecanografiats, de fet, poden substituir-se per parèntesis—, però
s’usen en comptades ocasions; es reserven sobretot per a afegits externs
a un text original que hi incorpora qui en fa una transcripció,
com s’exposa en els punts següents.
11.2. Informacions complementàries
Els claudàtors marquen una informació complementària —la resta de lletres d’un mot escapçat, un o més mots, alguna frase— inexistent a l’original d’un text, però que facilita la comprensió de la part que se'n transcriu perquè hi aporta el referent o el context que el text d’on s’ha extret recollia en una altra part o bé perquè hi incorpora quelcom que l’autor dóna per sobreentès.
•Versió catalana de V[alentí] F[iol]11.3. El mot sic
•B[iblioteca] R[ománica] H[ispánica]
Entre claudàtors es clou el mot sic, amb el qual se sol remarcar, en un text transcrit literalment, la presència d’un error o una inexactitud immediatament anterior.
En una citació, els claudàtors inclouen els punts suspensius amb què s’indica una omissió parcial o un escapçament del text citat.
En lingüística, els claudàtors s'utilitzen per a marcar els sons i les transcripcions fonètiques.
•Així, veiem que /b/ pot realitzar-se [b] o [ß] segons el context.11.6. Confluència amb altres signes de puntuació
•Hi trobem les formes cosir [kuzí], diners [dinés] [...]
11.6.1.
El
punt i coma i la resta de signes
11.6.2.
Els
dos punts, el guió, els parèntesis, els claudàtors,
les cometes, la interrogació i l’admiració
11.6.3.
Els
punts suspensius, el guió, els parèntesis i els claudàtors