Resposta
Compte. En general i segons la longitud que hagi de tenir el resum no ens convindrà d’incloure idees secundàries però pot ser que en algun cas alguna sigui prou rellevant per incloure-la en el resum.
Resposta
Compte. En general és així (cal eliminar tot el que no és essencial) però resumir no és una operació mecànica i inflexible. Si alguna idea encara que no sigui principal ajuda a entendre el text i aporta un matís important hem de tenir-la en compte.
Resposta
Efectivament. Es tracta que quan fem una síntesi si hem entès bé el text de partida puguem abreujar-lo amb les nostres pròpies expressions, tant lèxiques com sintàctiques, sense haver de copiar frases literals de l’original.
Resposta
Compte. Tot i que hi haurà casos concrets en què serà difícil trobar-hi un sinònim o un hiperònim o en què no valdrà la pena perquè prioritzem el sentit unívoc d’un terme, en general, sobretot si es tracta de resumir un text que sentim o llegim en una altra llengua, hem de d’utilitzar el nostre vocabulari.
Resposta
Depèn del tipus de resum: potser n’hi haurà en alguns casos de prou rellevants per incloure-les, ja que un citació pot donar riquesa i autoritat al text i també pot evitar el plagi.
Resposta
Efectivament. En molts casos no caldrà que citem literalment l’autor. Ens bastarà si resumim amb un llenguatge objectiu i neutre, com si nosaltres mateixos fóssim l’autor del text, sense implicar ningú.
Resposta
Depèn del tipus de resum i de la llengua que fem servir (els resums escolars francesos són molts escrictes en aquest aspecte). En general, però, si s’ha entès bé el text no cal seguir obligatòriament fil per randa la disposició de les idees del text de partida.
Resposta
En efecte. El que importa és que la jerarquització de les idees sigui coherent i l’estructura del resum cohesionada. Aleshores l’ordre dels factors no altera el producte.
Resposta
Compte. La tasca de sintetitzar és una operació complexa, ja que no és qüestió només de "tallar i enganxar".
Resposta
Efectivament. Hem d’obtenir un text formalment diferent del text base però informativament fidel. Més semblant a la idea de resum és la imatge de les típiques nines russes que encaixen unes a les altres perfectament, són equivalents i es diferencien solament per la mida.
Resposta
Compte. Teòricament podem arribar a l’abstracció de qualsevol text. Per exemple el títol d’una obra pot ser la concisió més precisa però hi ha textos que si els escurcem perden sentit.
Resposta
En efecte. Penseu en el cas d’un text instructiu com ara les normes d’un joc en què cada regla és rellevant per a l’exercici recreatiu. Podem parafrasejar-lo i reduir-lo a la mínima expressió? És evident que no.
Resposta
Compte. Sí, en el sentit que són organitzacions textuals planificades que condensen les idees més importants d’un text de partida.
Resposta
Efectivament, ja que la ressenya, tot i que resumeix una obra, inclou una valoració
crítica del text base; en canvi el resum o abstract, que té
com a funció bàsica informar, no inclourà cap interpretació
personal. L’abstract (resum en anglès) es fa servir en l’àmbit
acadèmic per resumir articles tècnics o científics.
Resposta
Compte. La persona que té molta pràctica serà capaç amb una sola audició de fer una comprensió global del text, una anàlisi ràpida de les diferents parts i apuntar les idees més rellevants.
Resposta
En efecte, en el sentit que cal abans de tot escoltar i analitzar l’estructura del discurs. Per això molts fan servir l’enregistrament per poder escoltar el text dues vegades. És millor deixar per a una segona audició la presa de notes de les idees secundàries o matisos que acaben d’arrodonir el text.
Resposta
En part sí en el sentit que hi ha uns passos mentals (analitzar les característiques del text, extreure informació, organitzar-la i reduir-la) que es corresponen a les diferents fases que se segueixen quan componem el resum (seleccionar les idees principals, eliminar les innecessàries, organitzar-les amb paràgrafs).
Resposta
D’acord. Si entenem per regles una sèrie de convencions que poden recomanar diverses tècniques d’estudi per treballar més primer un aspecte (per exemple, subratlleu les paraules clau) i després l’altre (busqueu al diccionari els mots que no entengueu). Cadascú trobarà la millor manera per escurçar el text punt de partida.
Resposta
En part sí, si entenem que l’esquema és el conjunt d’aspectes fonamentals d’una teoria que s’explica en el text original.
Resposta
Certament, un esquema o mapa d’idees, com a pas previ del resum, ens pot ajudar a jerarquitzar la informació coherentment. Però el producte final no ha de ser mai un esquema sinó unt text cohesionat.
 |
 |
|
Indiqueu si les afirmacions següents són certes.
1) Sintetitzar un text implica cancel·lar totalment les idees secundàries.
2) Escriure un resum significa dominar molts recursos lèxics.
3) Un resum conté citacions de l'autor.
4) El resum d'un text ha de ser fidel a l'ordre establert en el text de partida.
5) Resumir és com tallar-li a una jaqueta les mànigues perquè esdevingui una armilla.
6) Tots els textos es poden resumir.
7) Resum, abstract
i ressenya és el mateix.
8) Quan s'escriu el resum d'una conferència que s'ha sentit i enregistrat és millor apuntar-ho tot des del primer moment.
9) A l'hora de resumir s'han de seguir unes regles.
10) L'esquema és un sinònim del resum.
Assaig breu
Llegiu aquest text i resumiu-lo amb 150 paraules, aproximadament.
A banda, reflexioneu sobre els aspectes que us han resultat més difícils a l'hora de realitzar la tasca.
El Nobel de la pau d'aquest any ha distingit el bangladeshià
Muhammad Yunus, de 66 anys, i el Grameen Bank per la seva tasca d'ajuda
als pobres a través dels microcrèdits.
Yunus és el director executiu del Grameen Bank. Va néixer
a Bangla Desh el 1940, és musulmà no practicant i va estudiar
Ciències Econòmiques a Nova Delhi. Posteriorment va ampliar
la seva formació als Estats Units amb beques de les institucions
Fullbright i Eisenhower. El premiat va tornar al seu país el 1972
per dirigir el departament d'Economia de la Universitat de Chittagong.
Després d'adonar-se de l'abisme entre les teories que ensenyava
i la realitat, Yunus va inventar el microcrèdit a finals dels anys
70 amb el préstec d'uns 30 euros a 43 dones que volien treballar
en activitats comercials i artesanals.
El projecte de l'economista es va transformar el 1983 en una entitat financera
independent, el Grameen Bank, que aviat es va exportar a nombrosos països
del seu entorn. Després va arribar a economies en vies de desenvolupament
d'altres àrees geogràfiques, com Iberoamèrica, i,
finalment, a països avançats del primer món.
El comitè del premi ha destacat el fet que la majoria dels receptors
dels microcrèdits siguin dones, fet que ha convertit aquests préstecs
en "una important força d'alliberament en societats en què
les dones han de lluitar contra un entorn social i econòmic repressiu".
"Cada individu a la Terra té el potencial i el dret de viure
decentment. Yunus i el Grameen Bank han demostrat que fins i tot els més
pobres dels pobres poden treballar per tirar endavant", afirma el
comitè.
Amb la seva elecció, el Comitè Noruec del Nobel ha llançat un missatge contra el neoliberalisme i la globalització desenfrenats. "La pau duradora no es pot aconseguir si no es pot obrir un camí perquè una àmplia part de la població surti de la pobresa", afirma el comitè en el veredicte, que ha suposat una sorpresa ja que els guardonats no figuraven en les últimes quinieles.
Concedir crèdits a persones sense recursos, una fórmula que fa algunes dècades semblava una missió impossible i sense sentit des del punt de vista de qualsevol banquer, s'ha convertit, com ha explicat el comitè, en "un instrument important en la lluita contra la pobresa".
Fins a la concessió del Nobel, l'economista bangladeshià ha vist premiats els seus esforços amb nombrosos premis, entre ells, a Espanya, el Príncep d'Astúries a la concòrdia (1998) i el primer premi Internacional Navarra de la solidaritat (2002).
|