Resposta
No, el que se sotmet a debat generalment no és largument.
Resposta
Dacord. La conclusió, o tesi, és lafirmació que es debat. Els arguments són les raons que pretenen donar suport a la conclusió.
Resposta
No. Hi ha textos argumentatius que es produeixen en contextos de formalitat baixa o mitjana. Sovint els arguments no són consistents, però el text aconsegueix el seu propòsit.
Resposta
Dacord. Es pot argumentar també amb una formalitat mitjana o baixa.
Resposta
És cert. Largumentació és necessària per defensar una opinió probable. Les opinions diferents, o bé hi són, o poden ser-hi. Sense la perspectiva daquestes opinions no coincidents amb la pròpia no té sentit argumentar.
Resposta
Compte. Largumentació pressuposa que la conclusió de qui argumenta no és lúnica. Si fos lúnica possible ja no caldria argumentar, i quedaria demostrada la conclusió.
Resposta
No és així, hi ha molts textos orals argumentatius.
Resposta
Dacord. Hi ha discursos argumentatius orals: les entrevistes, les presentacions i les conferències, o els debats en són exemples.
Resposta
No és així, hi ha altres tipus darguments.
Resposta
Dacord. Hi ha arguments daltres tipus, com els dautoritat o els que fan servir analogies.
Resposta
No és així. No és en absolut imprescindible.
Resposta
Dacord. Els exemples poden constituir un bon argument, o reforçar un argument, però no són imprescindibles.
Resposta
No és cert. Una fal·làcia és un argument mal construït, inconsistent, una trampa argumentativa. Una argumentació sense conclusió, daltra banda, no és una argumentació.
Resposta
Dacord. Una fal·làcia és un argument inconsistent, mal construït.
Resposta
No. Les argumentacions solen recórrer a les opinions autoritzades dels experts, que sanomenen arguments dautoritat.
Resposta
Fals.
En efecte. Lopinió dun expert pot ser un excel·lent argument dautoritat.
Resposta
No és cert. Els connectors, juntament amb altres elements de cohesió dels textos, són propis dels textos argumentatius de totes les llengües.
Resposta
Dacord. El francès, langlès, laranès, el portuguès, litalià, el gallec i la resta de llengües tenen connectors i altres elements de cohesió dels textos. En els textos argumentatius, daltra banda, aquests elements de cohesió tenen molta importància.
Resposta
Compte. La tradició ha fixat uns patrons, indubtablement. Però es poden compondre excel·lents textos argumentatius sense atenir-shi.
Resposta
Dacord. Hi ha unes estructures establertes per la tradició, però molts textos argumentatius no shi redueixen.
 |
 |
Indiqueu si les afirmacions següents són certes.
1) Un argument és una opinió que se sotmet a debat.
2) Una argumentació és inviable sense un nivell elevat de formalitat.
3) En general, es pot afirmar que una argumentació sempre implica lexistència dopinions diferents.
4) En làmbit acadèmic, un discurs argumentatiu és bàsicament un discurs escrit.
5) Els arguments es basen sempre en causes o en deduccions.
6) Els arguments dun text sempre shan de reforçar amb exemples perquè siguin convincents.
7) Una fal·làcia és una argumentació sense conclusió.
8) En textos científics, lopinió dun expert mai no pot ser citada com a argument per sostenir una conclusió.
9) Les argumentacions en català i en castellà són més senzilles que en altres idiomes, perquè aquestes dues llengües fan servir connectors.
10) Tot text amb arguments respon regularment a un patró estructural fixat per la tradició.
Assaig breu
Redacteu un text breu (dunes 250 paraules) per a una revista local, que expressi la vostra opinió amb arguments sobre un dels temes següents:
1) El futur de les proves daccés a la universitat.
2) La hipotètica prohibició de fumar a tots els edificis del campus.
3) Els grafits
a les façanes i les parets dels carrers de la vostra ciutat.
|