REDACCIÓ DELS ELEMENTS DEL COS DE L’ARTICLE

La introducció ha d’informar dels objectius del treball: les raons que han portat l’autor a començar la investigació i quina llacuna vol cobrir. Respon bàsicament a la pregunta: per què s’ha dut a terme aquest treball?

La introducció ha d’especificar clarament la pregunta per a la qual s'ha fet la investigació. L’autor ha d’introduir el lector en el tema de l’estudi, ha de presentar el problema que investiga i el seu origen. Pot fer referència a la bibliografia o les dades prèvies perquè els lectors puguin relacionar els antecedents coneguts amb els fets de la investigació.

Cal tenir en compte que la introducció no ha de ser una digressió sobre el títol ni tampoc s’hi han de fer aclariments sobre els termes específics que inclou el títol, però sí que s’han d’aclarir els termes que són especials o que s’aparten de l’ús convencional. A més, a l’hora de planificar què s’hi incorporarà, cal tenir present que no ha de contenir informació que es pugui trobar en llibres de text de l’especialitat.

La secció de materials i mètodes respon a la pregunta "com es va dur a terme la investigació?" La metodologia descriu el procés que segueix la investigació. Ha d’incloure la quantitat suficient d’informació perquè el lector entengui clarament què es va fer i per què.

Cal que els lectors puguin comprendre tot el procés i puguin deduir si els descobriments que es comuniquen a l’apartat de resultats tenen un fonament sòlid. A més, la informació ha de ser suficient perquè altres investigadors puguin, si convé, reproduir l’estudi adaptant-lo a la seva realitat.

S’ha de justificar la selecció d’un enfocament determinat de la recerca i detallar-ne la planificació: les fonts d’informació, els procediments utilitzats per recollir les dades, l’anàlisi de la informació, els criteris que s’han seguit per incloure o excloure uns subjectes determinats o uns grups d’estudi. Sempre, però, cal tenir present que no s’han de detallar aspectes que tenen poca relació amb el tema.

El contingut s’acostuma a exposar en l’ordre següent:

— S’estableix una hipòtesi i després es defineix el disseny de l’estudi, és a dir, es descriu l’enfocament que s’ha utilitzat per dur a terme la investigació.
— Es defineixen els subjectes de l’estudi.
— Es descriuen els mètodes usats per seleccionar els subjectes i les fonts d’informació.
— S’expliquen detalladament les intervencions sobre els subjectes.
— Es consignen els instruments que s’han utilitzat per dur a terme la investigació.
— S’especifiquen totes les observacions.
— Es recullen els procediments estadístics usats per avaluar les dades.

L’apartat dels resultats és la part essencial de la investigació, perquè demostra la validesa de la hipòtesi plantejada i és el suport de les conclusions. Respon a la pregunta: què es va descobrir a la recerca? La resposta a la pregunta plantejada ha de ser tan clara com ho permetin les dades obtingudes a la investigació i els resultats han de ser fiables, significatius i nous. Convé resumir les dades numèriques en taules, gràfics o figures. Si les dades recollides són molt extenses, se’n pot incloure un exemple en aquest apartat de resultats i especificar-ne els detalls en un apèndix.

L’apartat de resultats ha d’incloure el següent:

— Els descobriments més importants, prioritzant-los segons la seva importància.
Tots els descobriments rellevants, incloent-hi els contraris a la hipòtesi formulada.
— Els resultats estadístics derivats de la informació recollida.

S’han de descriure els descobriments principals de la investigació classificats i ordenats de manera sistemàtica. També s’hi han d’incloure els descobriments negatius que siguin representatius. Els descobriments i la seva anàlisi s’han de descriure amb prou detall per justificar les conclusions, i el text ha de resumir les dades de les taules, evitant observacions equívoques del tipus "tendien a ser..." o "mostrava tendències cap a..."

La secció de discussió és la culminació del procés d’investigació, ja que és on l’autor interpreta els resultats de l’estudi. Respon a la pregunta: quin és el significat dels descobriments de la investigació?

La interpretació dels resultats és necessària per poder formular les conclusions. L’anàlisi s’ha de fer en un ordre lògic, que pot ser diferent del que es va seguir en detallar els experiments.

Cal relacionar els resultats amb la informació comunicada en publicacions d’altres autors. També s’han d’analitzar els resultats inesperats i determinar les possibles raons que els poden explicar.

Finalment, en la conclusió es dóna resposta d’una manera precisa a les qüestions que van originar la investigació. És, doncs, l’última part del cos de l’article i es col·loca normalment com un paràgraf a part, al final de la discussió. En aquest apartat cal destacar breument els aspectes més innovadors de la publicació sense estendre’s en deduccions i especulacions. La conclusió sol ser breu i s’ha de relacionar directament amb els objectius o hipòtesis inicials. Si hi havia més d’un objectiu hi haurà, necessàriament, més d’una conclusió.

La conclusió ha de respondre a les qüestions plantejades a la introducció.

Quins resultats s’han d’interpretar a la secció de discussió?
Tots els resultats, tant els que confirmen la hipòtesi plantejada com els que són contraris o inesperats.
Només els resultats que confirmen la hipòtesi plantejada.