Amb la voluntat d’analitzar, des del punt de vista social i polític, alguns aspectes de la primera llei xilena sobre els habitatges populars, l’autor de l’article, en un primer intent de contextualització del fenomen, fa una aproximació general a les reivindicacions en qüestions d’habitatge dutes a terme arreu del món. El primer intent de desenvolupar aquesta idea és el següent:

Primer esborrany

Xile fou pionera a Amèrica del Sud a l’hora d’elaborar una legislació de l’habitatge (1906): la Ley de Habitaciones Obreras.

A Europa ja hi havia dues experiències concretes referents a una llei d’habitatges: la llei belga (1889) i la llei anglesa (1890), que foren el resultat d’un debat obert sobre les mancances higièniques dels habitatges obrers, que són el resultat de les transformacions que patiren les ciutats industrials a mitjan segle XIX: augment de la immigració interna, que comporta un excés de població urbana a la qual no es pot oferir els serveis bàsics; segregació social…

El debat l’inicien les classes dirigents progressistes, i té la màxima expressió en les reflexions fetes durant l’Exposició Universal de París (1867). Aquestes reflexions troben la seva concreció en la promulgació d’ordenances dirigides a intervenir en el mercat immobiliari destinat als col·lectius obrers i en l’organització d’un congrés específic: el Congrés Internacional de les Cases Barates.

Aquest serà el primer intent de concreció textual, però no el darrer. De manera recursiva, i en diferents moments, l’autor tornarà al text creat per modificar paràgrafs, per precisar continguts, per aclarir o desenvolupar idees, per suprimir informacions redundants, per esmenar els errors gramaticals… i l’esborrany que surti d’aquesta revisió esdevindrà un text nou, cada cop més proper al text que es vol aconseguir.

Segon esborrany

Xile constitueix un dels primers països d’Amèrica del Sud que desenvolupà una legislació en matèria d’habitatges: la Ley de habitaciones obreras (1906). Les primeres legislacions de cases barates, però, s’elaboraren a Europa a finals del segle XIX: destaca en aquest sentit la llei belga de 1889 i la llei anglesa de 1890, que foren part de la resposta que donaren les elits polítiques al problema de la manca de residències higièniques. Aquestes mancances són el resultat de les transformacions que experimentaren les ciutats industrials a mitjan segle XIX: augment de la immigració interna, que comporta un excés de població urbana a la qual no es pot oferir els serveis bàsics; segregació social…

Així, les dures condicions de vida que afrontaven les masses obreres i el tema de l’habitatge en concret començà a ser discutit per les classes burgeses progressistes del continent europeu dins el marc de l’Exposició Universal de París de l’any 1867, en el que es considera l’antecedent immediat dels Congressos Internacionals de Cases Barates, celebrats el 1889 a la mateixa ciutat de París amb els següents temes sobre la taula: les habitacions barates des del punt de vista econòmic i financer; les habitacions barates i la legislació; les habitacions barates des del punt de vista de la construcció i de la salubritat, i les habitacions barates i la moral.

Les discussions foren àmplies i variades, i el debat es centrà en aquells punts que després guiarien les actuacions dels estats en aquesta matèria. Qüestions com el grau d’intervenció de l’Estat, el paper dels particulars, la funció dels municipis, la participació dels empresaris industrials i de les mútues obreres…, foren alguns dels temes que es tractaren.

Tercer esborrany

Xile fou un dels primers països d’Amèrica del Sud que desenvolupà una legislació en matèria d’habitatges: la Ley de habitaciones obreras (1906). Les primeres legislacions relacionades amb l’habitatge obrer, però, s’elaboraren a Europa a finals del segle XIX. Destaca en aquest sentit la llei belga, promulgada el 1889, i la llei anglesa, que s’aplicà a partir de 1890.

Ambdues lleis foren part de la resposta que donaren les elits polítiques al problema de la manca de residències higièniques, un problema que era el resultat directe de les transformacions que experimentaren les ciutats industrials a mitjan segle XIX: augment de la immigració interna, que comporta un excés de població urbana a la qual no es pot oferir els serveis bàsics; segregació social, etc.

Així, les dures condicions de vida que afrontaven les masses obreres i el tema de l’habitatge en concret començà a ser discutit per les classes burgeses progressistes del continent europeu dins el marc de l’Exposició Universal de París de l’any 1867.

Les reflexions que sorgiren d’aquests debats donaren lloc a la creació dels Congressos Internacionals de Cases Barates, celebrats el 1889 a la mateixa ciutat de París amb els següents temes sobre la taula: les habitacions barates des del punt de vista econòmic i financer; les habitacions barates i la legislació; les habitacions barates des del punt de vista de la construcció i de la salubritat, i les habitacions barates i la moral.

Les discussions foren àmplies i variades, i el debat es centrà en aquells punts que després guiarien les actuacions dels estats en aquesta matèria. Qüestions com el grau d’intervenció de l’Estat, el paper dels particulars, la funció dels municipis, la participació dels empresaris industrials i de les mútues obreres…, foren alguns dels temes que es tractaren.

HIDALGO, R. [text modificat i traduït]