|
Resposta
Compte. La finalitat de citar i referenciar és que el lector pugui anar a la font original per contextualitzar la cita o la referència, si cal.
Resposta
D’acord. Si la referència no és completa, el lector no podrà consultar la font de la qual s’ha extret la citació. Les fonts, doncs, s’han d’identificar completament.
|
||
|
| |
|
|||||
REMETRE'S A LES FONTS: LES NOTES, LES CITACIONS TEXTUALS I LES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES L’obra sovint se sosté en un conjunt de dades, materials i informacions que en fonamenten científicament el contingut (l’anomenat apartat crític) però que les circumstàncies de producció obliguen a redactar-los en uns paràmetres textuals diferents: és el cas de les notes, les citacions textuals i les referències. Les notes són aquelles informacions que apareixen fora del text principal tot i que n’afecten el contingut, ja sigui perquè el referencien, l’amplien, el qüestionen, l’exemplifiquen, el tradueixen…
La citació textual és una estratègia discursiva que sovint empra l’autor d’un text per fonamentar el seu discurs, en aquest cas mitjançant la incorporació de fragments textuals aliens, que apareixen ben cohesionats en el discurs global. Hi ha dos aspectes que no cal obviar mai en les citacions textuals: d’una banda, cal ser molt respectuós amb la font original (la citació ha de ser fidel a l’original i en cap moment es pot tergiversar: si les necessitats textuals obliguessin a fer qualsevol intervenció o es volgués fer una especificació o comentari sobre el fragment citat, aquesta s’hauria d’assenyalar, mitjançant claudàtors o notes) i, d’altra, s’ha d’identificar clarament el fragment citat i la seva procedència. Referenciar les citacions és un aspecte consubstancial a aquest acte: l’autor ha d’assenyalar l’origen de la cita que incorpora per tal que el lector hi pugui recórrer si té necessitat de contextualitzar-la. Tanmateix, com s’ha vist, l’acció referenciadora no se circumscriu només en l’àmbit de les citacions: cal deixar constància en tot moment de l’origen i l’autoria de les idees que s’esmenten i es desenvolupen en el text, tant si se citen literalment com si es parafrasegen. Les referències bibliogràfiques esdevenen, en aquest sentit, la demostració que rere la construcció del discurs propi hi ha hagut una tasca documental rigorosa i eficaç.
Encara dins el cos del treball, l’autor ha de tenir present que, sovint, la solidesa del discurs acadèmic ve determinada, en part, per la correcta remissió a fragments i parts del mateix text: es tracta de les anomenades remissions internes, mitjançant les quals l’autor assenyala que, per obtenir més informació o per complementar un aspecte concret de l’obra, es poden consultar altres passatges o parts del document elaborat. S’ha d’incorporar en la pròpia obra aquell material que ha servit de base per confegir-la o sobre la qual es fonamenta. És correcte citar o referenciar de manera incompleta?
Voleu saber-ne més?
|