|
Resposta
No és així. El plagi no només consisteix a copiar paraules d’altres autors, també es poden plagiar les idees. Però l’actitud fraudulenta sorgeix quan s’intenta fer passar aquestes paraules o idees alienes per pròpies.
Resposta
Exacte. El plagi ocorre quan hom intenta fer passar paraules o idees d’algú altre per pròpies.
|
||
|
|
|
|
|||||
EL PLAGI El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el plagi com la “part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font”. El fet de plagiar, doncs, és “robar, copiar (idees, paraules, obres, etc., d’una altra persona) usant-les com a pròpies”. Per tant, de moment, tot i que encara no hem aportat res de nou en l’inici d’aquest text, encara no hem plagiat. Es parla de plagi no només en l’àmbit de la literatura, que potser és el més conegut, sinó que aquest fenomen es dóna en qualsevol àmbit comunicatiu com l’acadèmic, el periodístic, el comercial, l’administratiu, l’àmbit de les traduccions, de la recerca…
També es pot parlar de plagi en el material gràfic, i per extensió en tot el que suposi creació, entesa com l’elaboració d’una obra que transporti i comuniqui un missatge. En aquests moments, després de tres paràgrafs de text, ja és molt agosarat sentenciar que continuem sense plagiar però en canvi, pel tipus de proposta comunicativa que es realitza en el text, tampoc ja no es pot dir que el text no diu res de nou. Aquest camí estret, entre la síntesi de tot el coneixement adquirit que l’autor d’un text concentra en el seu interior (en relació amb els conceptes o idees que el text exposa) i la voluntat de comunicar-ne una nova visió concreta hi ha l’escletxa per on podem evitar el plagi. El plagi pot ser tant de paraules, com d’idees, com de formes… i es pot donar en qualsevol àmbit comunicatiu. El plagi només ocorre quan hom copia passatges sencers d’un llibre sense citar-ne la font original?
|