LES NOTES

Les notes inclouen informacions importants per a la compleció informativa del text, però no necessàries; és per això que l’autor d’una obra ha de sospesar bé la necessitat d’una nota: si la informació que aquesta aporta és prou important per al desenvolupament del fil discursiu del cos del treball, cal que es plantegi situar-la en el text principal. També, en aquest sentit, l’autor ha de ser conscient que si el contingut de la nota és excessiu (text molt llarg amb moltes dades, taules i gràfics) caldria situar-la en els materials referencials (annex o apèndix).

Hi ha dos tipus de notes: les notes finals i les notes a peu de pàgina. Les primeres, que poden ser finals absolutes o finals de capítol, faciliten la compaginació de l’obra, però en dificulten la lectura, ja que el lector ha de desplaçar-se cap a una altra pàgina per poder complementar el text; en aquests casos, i ateses les circumstàncies de lectura, és bo que la nota sigui molt explícita i defineixi clarament els elements referencials per als quals s’ha creat.

Exemples

[1] ⁶ Per a un tractament més aprofundit sobre la naturalesa categorial dels connectors, podeu consultar la síntesi presentada a Conca, Costa, Cuenca i Lluch (1998: bloc E, § 1.3) i altres treballs més teòrics com Cuenca (1990a, 1990b, 1996: §§ 6.4 i 6.6.4) i Marin (1998).

CUENCA, M. J.

[2] ⁶ El concepte "buit" aplicat als programes informàtics vol dir que les eines que conté es posen a disposició de l’usuari sense cap predeterminació, i és aquest el que en disposa segons les seves necessitats i les configura a voluntat.

VILÀ, N.

Les notes a peu de pàgina són l’opció més recomanable per incloure aquesta informació que complementa el text principal, ja que el fet de situar-se a la mateixa pàgina facilita la localització i comprensió immediates. A banda de la diferència de redactat respecte les notes finals (les primeres no tenen la necessitat d’explicitar el referent, perquè és molt proper), un altre aspecte en què divergeixen és el fet que les notes a peu de pàgina no poden incloure gràfics o taules.

Ambdós tipus de nota es redacten en un cos de lletra inferior al text principal i s’anuncien mitjançant una crida en el text principal, que es transcriu de forma volada i apareix just després del mot o frase que es complementa (si hi ha un signe de puntuació, la crida es transcriu després del signe).

Exemples

[1] Com diu Carlos Lomas (1996: 17), el discurs publicitari denota la mitologia contemporània⁶ i connota formes concretes de percebre i de conservar l’entorn sociocultural.

SERRA, E.

[2] La quarta tipologia que proposem per identificar els espais d’ús de les llengües és la que correspon al que denominem espais de comunicació mediàtica. 6

MORAGAS, M. de

La crida sempre és numèrica, excepte en aquelles obres on cal emprar un sistema doble de notes, per diferenciar les notes del text d’altres tipus d’avisos (agraïments, concessió d’ajuts…). En aquests casos, s’utilitzen com a crides lletres volades o símbols (com l’asterisc).

Exemple

Introducció*

Per tal d’establir una certa perspectiva sobre la relació entre la cultura de masses i la diferència —o diferenciació— cultural, començarem exposant esquemàticament algunes idees bàsiques sobre la història i la situació actual de la cultura comunitària de llengua catalana.

* Aquesta ponència va ser llegida per l’autor el dia 29 de març de 1996, en el transcurs de les V Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, titulades Comunitat lingüística i espais comunicatius.

TRESSERRAS, J. M.

Els gràfics i les taules també poden dur notes, però aquestes se situen immediatament a sota de la figura corresponent i no formen part de les notes del text. En aquests contextos la crida tampoc és numèrica: s’empren lletres volades o símbols com l’asterisc.

Exemple

CUADRO 2: Estado del Apoyo de la FAO por Región

	Africa	Asia y el Pacifico	América Latina y el Caribe	Cercano Oriente (*)	Norteamérica y Europa	Global
Proyectos PCT - seguimiento CIN ($ '000 E.U.)	8	3	3	1	-	15
	1,392.0	525.0	457.0	56.0	-	2,430.0
Proyectos SAT-1 - seguimiento CIN ($ '000 E.U.)	1	3	-	-	-	4
	87.78	343	-	-	-	430.78
Financiamiento ESN (**) para seguimiento CIN ($ '000 E.U.)	22	7	20	5	3	57
	230.5	118.7	213.89	48.1	45	656.19
PAs para seguimiento CIN	6	2	2	-	3 (sede)	13
Informes de avance de países sobre seguimiento CIN	27	16	14	7	13	77

(*) Argelia, Marruecos, y Túnez están en África en la clasificación de países de la FAO
(**) Incluye Cartas de Acuerdo

FAO/OMS

Quan l’objectiu de les notes és referenciar l’origen d’una citació o una font aliena sobre la qual es construeix i fonamenta el discurs propi, la referència bibliogràfica de la nota, si l’obra inclou bibliografia final, ha d’incloure els elements següents:

Nom Cognoms, Títol, volum, pàgines consultades. [Sistema tradicional]
Nom Cognoms (any), Títol, pàgines consultades [Sistema autor / data]

Exemples

¹Juan V. García Marsilla, Història de l’art medieval, 101.
¹Juan V. García Marsilla (2002), Història de l’art medieval, 101.

Si l’obra no té llista bibliogràfica final, la referència de la nota ha de constar de tots els elements que identifiquen una entrada bibliogràfica —lloc de publicació, editorial, data de publicació i col·lecció—.

Exemple

¹Juan V. García Marsilla, Història de l’art medieval (València: Universitat de València, 2002), 101.

Si calgués tornar a fer referència a una obra que ja s’ha esmentat anteriorment, no cal tornar a repetir tota l’entrada: s’empra el sistema de referències breus, que presenta l’estructura següent (les referències breus són preferibles a l’ús d’abreviacions llatines del tipus loc. cit. o op. cit. —'lloc citat' i 'obra citada'—, respectivament, atès que aquestes darreres dificulten la identificació del referent):

Cognom, volum, pàgines.
Cognom (any, pàgines).

Exemple

⁴ García Marsilla (2002, 121)

Si calgués referenciar en notes posteriors diferents obres d’un mateix autor, es recomana emprar, com a element distintiu, el títol de l’obra escurçat i la pàgina d’on prové la informació.

Exemples

⁸ García Marsilla, Història de…, 141.
⁹ García Marsilla, Vivir a crédito en…, 15.

En el cas que dues notes successives fessin referència a la mateixa obra, es pot emprar, en la segona nota, l’abreviatura llatina ibid. (ibidem, ‘en el mateix lloc’) i el número de pàgina.

Exemples

⁴ García Marsilla (2002, 121)
⁵ Íbid., 126

Si la nota inclou una citació textual, aquesta pot aparèixer referenciada al final o al principi.

Exemples

⁸⁹ Sin hacer este matiz territorial, S. González Riaño y X. A. González Riaño ("Llingua asturiana y drechos humanos" en Lletres asturianes, núm. 27, 1987, p. 75) opinan que: "Dárreu que toos titen drechu a que l’oxetu de la educación seya’l plenu desarrollu de la presonalidá humana, ésti devién viooláu’n cuantes nun se tienen en cuenta las enseñances de la llingua propia."

²⁰ Ello no obstante, la italianización debía encontrar algunas dificultades o resistencias, ya que fue preciso aminorar su rigor y aceptar que las "preghiere ed il catechismo potessero continuare nella lingua materna", así como aclarar que "l’uso del francese e del tedesco, pur non essendo ammesso come materie a sé stanti, venivano sempre permessi come strumento d’istruzione". G. Klein, La política…, p. 75

MILIAN, A.