LLENGUA I MOBILITAT

La qualitat dels ensenyaments que ofereixen les universitats catalanes, juntament amb l’alt nivell de recerca que s’hi desenvolupa, és un reclam prou atractiu perquè cada cop més els estudiants d’altres països vinguin a cursar els seus estudis mitjançant els diferents programes de mobilitat estudiantil.

Des de les administracions universitàries i governamentals catalanes es dedica una especial atenció a fer compatible aquesta creixent mobilitat estudiantil amb la presència activa del català a la vida universitària, a través de propostes formatives i accions informatives, amb l’objectiu de garantir la plena llibertat d’expressió, tal com es desprèn dels marcs legals universitaris.

El cert és, però, que el posicionament dels estudiants de mobilitat respecte al tema lingüístic és molt heterogeni: la casuística és tan variada com variada és la procedència dels estudiants i els motius que els han dut aquí.

Simplificant, es podria dir que, d’una banda, hi ha molts estudiants —pel que sembla, cada cop més— que s’esforcen per comprendre la situació sociolingüística i, a més, també s’interessen pel català.

D’altra banda, també hi ha alguns estudiants -potser els que més atenció mediàtica han rebut- que resolen la situació evitant el contacte amb la llengua pròpia de Catalunya. El principal argument que addueixen per justificar el seu comportament és que no l’entenen. Aquest tipus d’actitud sol accentuar-se quan entre els motius que els han dut a Catalunya hi ha el d’aprendre i/o perfeccionar el castellà.

A la pràctica, les esmentades dificultats per entendre el català els porten a demanar al professorat catalanoparlant que canviï de llengua (del català al castellà), petició a la qual aquest de vegades accedeix menystenint així les preferències de molts estudiants locals. Val a dir, però, que també hi ha docents que opten per mantenir el català i al mateix temps adoptar mesures que afavoreixin la comprensió de la matèria. També és freqüent que els estudiants de mobilitat sol·licitin el canvi de llengua fora de l’aula quan l’interlocutor se’ls adreça en català i que, en algunes ocasions, manifestin el seu malestar pel fet que el català sigui l’única llengua de les comunicacions (retolació, horaris de les assignatures...).

En aquests casos, és important refermar la idea de la compatibilitat. Així, se’ls pot explicar que el català i el castellà són llengües germanes i que, per tant, no han de tenir gaires dificultats de comprensió. Si la principal raó de la seva estada és l’aprenentatge o el perfeccionament del castellà, també se’ls pot explicar que podran viure perfectament en castellà, llengua que tothom coneix i que, com el català, és present en tots els àmbits de la societat. D’altra banda, també pot resultar d’utilitat mostrar-los les conseqüències que el canvi de llengua té (retrocés de l’ús del català), ja que, com a ciutadans del món, tothom té una responsabilitat cívica envers la preservació del patrimoni lingüístic.

L’objectiu és refermar que l’ús del castellà és compatible amb el respecte per la llengua autòctona. Utilitzant el castellà, l’estudiant de mobilitat veurà satisfetes les seves necessitats comunicatives. I no demanant el canvi de llengua, permetrà a la població catalanoparlant expressar-se en la seva llengua i contribuirà a garantir, així, la presència futura del català en el mosaic lingüístic europeu.

La mobilitat estudiantil és compatible amb el manteniment del català com a llengua docent.

La conscienciació lingüística és bàsica per assegurar el manteniment del català com a llengua d’ús universitari.
No