SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL PAÍS

El coneixement de la situació lingüística del territori de destinació no només resulta decisiu per comprendre les particularitats culturals del país en qüestió, sinó que també afavoreix decisivament una bona estada. A Catalunya, per exemple, el fet que els estudiants de mobilitat coneguin l’existència del català sovint sol ser ben valorat. Si a aquest coneixement s’hi afegeix una explicació precisa dels usos lingüístics del país, tot plegat facilita fer-se una idea més exacta de la realitat sociolingüística.

El català és una llengua romànica (és a dir, ve del llatí) i pertany a la mateixa família que el francès, l’italià o el castellà, amb els quals comparteix el 80% del vocabulari. Té més de mil anys d’història (els experts en situen l’origen al segle X).

Actualment es parla en un territori de 68.730 km² repartit entre quatre estats europeus: l’Estat espanyol (a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana), l’Estat francès (al departament francès dels Pirineus Orientals), Andorra i Itàlia (a la ciutat de l’Alguer, de l’illa de Sardenya). Segons dades de 1996, dels 11 milions de persones que viuen en aquest àmbit lingüístic, més de 7 milions el parlen (63%) i gairebé 10 l’entenen (86%). Això situa el català entre les deu llengües més parlades de la Unió Europea.

L’ús del català no és homogeni. A Catalunya i la Franja de Ponent gairebé tothom l’entén i més del 75% de la població el parla. A l’anomenada Catalunya Nord i a la ciutat de l’Alguer, en canvi, només l’entén la meitat de la població i menys de la meitat el parla. En una situació intermèdia se situen les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Els joves són els qui més entenen el català i tenen més predisposició a parlar-lo.

El català és la llengua pròpia de Catalunya. Així ho estableix l’actual Llei de política lingüística, aprovada pel Parlament de Catalunya el gener de 1998. La Llei també estableix l’oficialitat del català conjuntament amb el castellà. Això garanteix als ciutadans el dret d’utilitzar totes dues llengües lliurement. A la Vall d’Aran hi ha reconeguda una triple oficialitat lingüística, en favor de l’aranès (varietat de la llengua occitana), el català i el castellà.

Com a llengua pròpia i oficial, el català és la llengua utilitzada per l’Administració pública (el Govern català, els ajuntaments, les universitats...). En menor o major grau, és present en gairebé tots els àmbits de la societat: s’ensenya a les escoles, és utilitzat tant pels mitjans públics com per un nombre important dels privats (diaris, ràdios, televisió...), té una presència important en l’activitat socioeconòmica (publicitat, retolació, documentació bancària....), s’hi realitzen força activitats culturals (obres de teatre, conferències...), etc. Això no obstant, encara hi ha alguns sectors en què té una presència insuficient (indústria cinematogràfica, món judicial, etiquetatge...).

A Catalunya, el català conviu actualment amb el castellà (llengua que pràcticament tothom coneix), i també amb altres idiomes com l’anglès, el francès, l’àrab o l’amazic. Cal dir, finalment, que el català no és l’única llengua diferent del castellà que hi ha a l’Estat espanyol: també es parla el gallec i el basc, i en menor grau, l’asturià, l’occità i l’aragonès.

El català, llengua pròpia i oficial de Catalunya, el parlen més de 7 milions de persones a tot el món i és present en gairebé tots els àmbits de la societat.