CARACTERÍSTIQUES FORMALS (II): LA TIPOGRAFIA

El pòster s’ha de poder llegir amb facilitat a una distància d’uns 2 metres, per la qual cosa caldrà triar un cos i un tipus de lletra adequats per afavorir la llegibilitat.

Pel que fa al tipus de lletra, es recomana fer servir les lletres dites de pal sec o sans serif. Les lletres de pal sec són rectes i no contenen cap mena d’ornamentació, la qual cosa en facilita la lectura. Són exemples de lletra de pal sec i recomanables per fer servir tant en els títols com en el cos del document: Arial, Lucida, Verdana, etc.

Per facilitar la lectura, és aconsellable també no fer servir més de dos tipus de lletra diferents en tot el treball.

Cal evitar fer servir les lletres cursives o itàliques, ja que costen de llegir; s’han de reservar per als usos imprescindibles. Tampoc no es recomana utilitzar lletres només en majúscula, ja que quan es llegeix, s’identifiquen formes, i si totes les lletres s’assemblen costen més de distingir.

En tot cas, és preferible fer servir caràcters senzills, sense complicacions.

El cos de la lletra varia segons les parts del pòster en què apareix el text. Per decidir quin cos s’emprarà en cada apartat, es poden utilitzar les recomanacions següents:

[1] Títol: les lletres poden ser de 96 punts. El títol s’ha de llegir bé des de lluny; ha de ser proporcional a la resta del document. S’escriu en negreta i no tot en majúscula, sinó només la primera inicial i la resta d’inicials que siguin imprescindibles (els noms propis).

[2] Nom dels autors: es fan servir caràcters de 72 punts, en negreta.

[3] Filiació o especificació de la procedència dels autors: caràcters d’entre 36 i 48 punts, en negreta.

[4] Títols dels diferents apartats (introducció, mètode, resultats, etc.): es poden fer servir lletres de 36 punts. Cal evitar escriure tots els caràcters de les paraules en majúscules i s’escriuen en negreta.

[5] Cos del text: els caràcters poden ser de 24 punts. Opcionalment, per a les conclusions, potser l’apartat més rellevant del pòster, allò que interessa més destacar i el que llegiran preferentment els lectors, es pot usar un cos més gran, de 36 punts. En canvi, per a la descripció del mètode, que si no aporta cap novetat és potser la part menys important, es podria fer servir un cos més petit, de 18 punts. En el cos del text es pot fer servir la negreta per fer èmfasi en determinades paraules o expressions, però amb moderació. No és convenient utilitzar el subratllat amb aquesta finalitat i cal restringir l’ús de la cursiva, difícil de llegir.

[6] Numeració d’apartats: aquests nombres també s’han de veure bé; es recomana fer servir caràcters de 36-48 punts. A més, l’organització de la reunió científica pot demanar a l’autor que numeri el pòster amb una xifra que dónala mateixa organització; aquest nombre s’escriu a dalt de tot del pòster, a la dreta o l’esquerra (s’ha d’evitar centrar-lo) i té les mateixes dimensions que el títol.

Pel que fa als paràgrafs, es llegeixen millor els que tenen l’interlineat a doble espai. La majoria de processadors de textos actuals ofereixen la possibilitat d’ajustar l’interlineat, opció molt útil, per exemple, quan calgui encaixar el text en el lloc que tingui reservat.

S’aconsella l’alineació justificada dels paràgrafs, és a dir, que totes les línies del text tinguin la mateixa longitud. Cal vigilar, però, que no quedi un espai desproporcionat entre les diferents paraules. Si s’utilitza una font que deixa grans espais en blanc entre les paraules del text justificat, cal alinear el text a l’esquerra o canviar de font per evitar aquest defecte.

Un pòster s’ha de llegir bé des d’una distància de 2 metres. Per això cal fer servir allò que faciliti la lectura (lletres de pal sec, espaiat doble, etc.) i evitar allò que la dificulti (cursives, títols en majúscules, etc.).