LA LLENGUA EN ALTRES ÀMBITS UNIVERSITARIS: RECERCA, ADMINISTRACIÓ I USOS INTERPERSONALS

Cal dedicar a la recerca, l’administració i els usos interpersonals un apartat especial dins de l’aparador lingüístic, perquè juntament amb la docència són peces fonamentals a l’hora de poder fer una radiografia adequada dels usos lingüístics universitaris.

La recerca és l’altra gran funció social de la universitat. En aquest cas, es pot recórrer a indicadors lingüístics tals com la llengua de les tesis o la llengua dels articles i comunicacions.

La llengua de les tesis és majoritàriament el castellà, tal com es pot observar a través de les dades que es presenten a continuació referents a dues universitats catalanes:
 

UNIVERSITAT DE BARCELONA
Curs	Català	Castellà	Anglès	Altres llengües
1989-1990	30%	69,1%	0,9%	-
2003-2004	36,9%	55,3%	6,4%	1,4%

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Curs	Català	Castellà	Anglès	Altres llengües
2000-2001	16%	62%	21%	1%
2003-2004	7,04%	53,12%	38,28%	1,56%

Es pot observar, doncs, que en ambdues universitats els percentatges no varien gaire d’un curs a l’altre, tot i que a la UB s’utilitza més la llengua catalana per redactar tesis.

La preponderància del castellà en les tesis doctorals està relacionada tant amb la naturalesa dels tribunals de les tesis amb professors d’universitats de la resta de l'Estat espanyol, com amb les possibilitats de difusió que tindrà una tesi escrita en una llengua de més difusió.

D’altra banda, la llengua majoritària dels articles i les comunicacions científiques és l’anglès, seguida a distància pel castellà.

La llengua de l’administració universitària és preferentment el català. Així, és en aquesta llengua que s’escriuen les comunicacions internes i les externes, llevat de les que s’adrecen fora del territori de parla catalana. També és el català, en general, la llengua inicial d’atenció al públic, per bé que en l'àmbit oral sovint es canvia al castellà quan l’administrat empra aquesta llengua, i en algunes ocasions també a l’anglès. En els usos institucionals orals el català també predomina en les reunions dels òrgans de gestió, al costat del castellà.

Fins ara s’ha fet referència als usos lingüístics formals o institucionals (llengua de docència, de recerca i d’administració), però és obvi que els usos interpersonals són un àmbit prou rellevant per descriure l’aparador lingüístic universitari. Parlar d’usos interpersonals fa referència, és clar, a les converses col·loquials entre estudiants, entre professors, entre estudiants i professors, etc.

Malgrat que no s’ha fet cap estudi en l’àmbit universitari, estudis generals de la població demostren que la llengua de les relacions intragrupals (entre persones del mateix grup lingüístic) és la pròpia del grup: així, entre universitaris catalanoparlants s’utilitza el català i entre universitaris castellanoparlants s’utilitza el castellà. En canvi, en les relacions intergrupals (entre persones de diferents grups lingüístics) la llengua predominant és el castellà.

El català no té el mateix grau d’ús en tots els àmbits universitaris, i en l’àmbit on els seu ús és menys elevat és en el de la recerca.