EL CORREU ELECTRÒNIC

El correu electrònic es diferencia del correu postal pels elements següents:

[1] La immediatesa de l’enviament i de la recepció del missatge. Aquest, com que es transmet electrònicament, no necessita el transport físic tradicional per arribar al destinatari.
[2] Permet una cohesió i una coherència textuals només possibles quan els missatges s’envien i es reben de forma immediata. La immediatesa del mitjà afavoreix la producció de missatges cohesionats i coherents, els quals de forma contextualitzada no ho semblarien, ja que les referències als missatges anteriors no són evidents.
[3] La possibilitat d’enviament a més d’un destinatari, sense haver de fer-ne còpies. La tecnologia del correu electrònic permet l’enviament d’un mateix missatge a diversos destinataris sense necessitat de tornar a escriure'l.

L’estructura d'un missatge de correu electrònic consta de l’encapçalament i del cos. L’encapçalament ofereix informació al receptor sobre qui envia el missatge i l’assumpte de què tracta. Normalment hi trobem: el remitent (des de o, en anglès, from), el destinatari o destinataris del missatge (a o to), l'enviament de còpies de cortesia del missatge a altres remitents (cc), el tema del missatge (assumpte o subject) i la data en què s'envia el missatge. El remitent també pot enviar còpies ocultes del missatge (cco o bcc), una dada que no veu el destinatari principal.

En el cos del missatge, a banda de la informació estricta que es vol comunicar, hi ha d'anar la salutació, el comiat i la signatura. Les salutacions i els comiats tendeixen a la informalitat; sovint hi ha formes com ara hola! o ei, per a la salutació, i au! o fins aviat, per al comiat. Per a les situacions formals s’empren les fórmules conegudes del gènere epistolar tradicional: benvolgut company, benvolguda senyora, distingits senyors, etc. El fet de no incloure-hi la salutació i el comiat no suposa més informalitat ni més confiança; per això, per més informal que sigui un missatge de correu electrònic, són convencions de la comunicació que cal tenir en compte. D’altra banda, la informació s'ha d’estructurar en paràgrafs i s'ha d'exposar de forma clara i concisa.

Hi ha diferents possibilitats de fer referència a la informació rebuda prèviament, quan es respon un missatge de correu. D’una banda, es pot mantenir el missatge rebut com una citació i la resposta pot anar davant o darrere d'aquest text, o també es pot respondre un missatge per parts, intercalant la resposta en el text citat o en les parts que n'hem conservat. D’altra banda, per referir-se a una idea expressada en el missatge enviat, es pot emprar una forma lingüística de referència al missatge rebut, de forma explícita o implícita, com ara "quant al sopar de demà...", "del que em comentes sobre el treball...".

Els gestors de correu electrònic marquen d'alguna manera el text reproduït del missatge original. Habitualment el trobem precedit de parèntesis angulars, però hi ha programes que recorren a codis de colors.

D’altra banda, qualsevol usuari pot crear una llista de correu, que s’identifica amb un àlies, per agrupar adreces electròniques a les quals envia sistemàticament els mateixos missatges. Quan hi ha un grup de companys, amics, etc. a qui s'han d'enviar els mateixos missatges, la llista de correu esdevé molt útil, ja que estalvia la tasca d’haver d'escriure cadascuna de les adreces electròniques dels destinataris. Només cal escriure el nom de la llista, l'àlies, i el missatge arribarà a tots els destinataris que hi estiguin associats.

Fet i fet, l’eina més emprada d’Internet és el correu electrònic, perquè té moltes possibilitats en l’enviament de missatges, i permet adjuntar-hi fitxers de text, àudio, vídeo, etc., en un temps mínim d’enviament i de recepció.

Voleu saber-ne més?