|
Resposta
Sí. En la comunicació sincrònica, la forma d’interactuar és confluir amb els altres interlocutors en la sala de tertúlia. Imaginem-nos que entrem a una tertúlia on no hi ha cap internauta, això vol dir que no n’hi ha cap de connectat i, per tant, no podrem interactuar fins que algú s’hi connecti. Per exemple, en hores intempestives, un missatge característic de la tertúlia, quan hom es troba sol a la sala, és "És que no hi ha ningú?".
Resposta
No és correcte. La comunicació sincrònica és la que s’estableix quan coincideixen els interlocutors en l’espai electrònic, és a dir, quan es connecten alhora a Internet. En canvi, la comunicació asincrònica es produeix sense necessitat de connexió simultània dels interlocutors. En el primer cas, la connexió simultània és semblant a la connexió necessària que hi ha en la comunicació telefònica, mentre que en el segon cas és semblant a la de la comunicació epistolar.
|
||
|
| |
|
|||||
|
COMUNICACIÓ SINCRÒNICA I ASINCRÒNICA La comunicació mediatitzada per ordinador es pot dur a terme de forma diferent segons la copresència virtual dels interlocutors i el temps de resposta. Així, seguint aquests criteris es distingeix entre comunicació sincrònica i comunicació asincrònica. La comunicació sincrònica, o en temps real, es produeix quan els interlocutors estan connectats a Internet de forma simultània. Aquest és el cas de la tertúlia, del fòrum, del xat i de la comunicació per mitjà de càmeres web. En la tertúlia es construeix una mena de diàleg interactiu escrit efímer, ja que desapareix quan els internautes se'n desconnecten. Com a conseqüència d’això, les comunitats d’internautes en la tertúlia són bastant inestables, atès que no hi ha petjades de la participació dels internautes. La comunicació asincrònica, o en temps diferit, no es produeix de forma simultània entre els internautes, però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància de les interaccions virtuals. D’aquesta manera, es va generant un context cada vegada més sòlid i uns lligams d’identitat més forts en la comunitat virtual. Així, per exemple, el correu electrònic, el fòrum electrònic i la llista de distribució són de caràcter asincrònic, tot i que tant l’emissió com la recepció del missatge són immediates. Aquests gèneres electrònics (que s'indiquen al segon bloc) no requereixen la presència dels receptors en el moment de transmissió dels missatges. El fet que no hi hagi copresencialitat virtual genera situacions en què la resposta a un missatge es produeix en un temps indeterminat, depenent de la disposició del receptor del missatge. En la comunicació asincrònica, de vegades, no es rep cap missatge de resposta, i això dóna lloc a la sensació d’absència del receptor. En canvi, en la comunicació sincrònica els participants són els que apareixen a la pantalla. Quan algú en desapareix significa que fins que no hi torni a aparèixer no tornarà a interactuar. En la comunicació asincrònica qui envia un missatge ha de tenir una certa expectativa d’espera, i si cal una resposta al missatge que enviem, s’ha d’indicar en el missatge. La comunicació asincrònica i la comunicació sincrònica es diferencien, en primer lloc, en el temps, diferit i simultani; en segon lloc, en la possibilitat d’emmagatzemar les interaccions i, finalment, en l’estabilitat de les comunitats d’internautes. La comunicació sincrònica es caracteritza per la presència virtual, o connexió simultània, dels interlocutors?
|