REDACCIÓ DE LES CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

En la conclusió es dóna resposta d’una manera precisa a les qüestions que han originat la investigació. És, doncs, l’última part del cos de l’informe i es col·loca normalment en un apartat independent. Aquest apartat és habitual en qualsevol tipus d’informe, perquè fa la funció de síntesi final, que pot ser valorativa o no. S’elabora a partir de la síntesi i la interpretació del contingut exposat. La conclusió sol ser breu i s’ha de relacionar directament amb els objectius o hipòtesis inicials. Si hi havia més d’un objectiu hi haurà més d’una conclusió.

Les recomanacions són pròpies dels documents que valoren fets i accions. Posen l’èmfasi en allò que es pot fer, en les accions que es poden dur a terme. Exposen valoració de fets, previsions de futur, suggeriments, solucions, propostes, alternatives, consells, etc.

Els apartats de conclusions i de recomanacions es poden redactar de forma discursiva (prosa organitzada en paràgrafs) o esquemàtica (llista de punts independents). L’organització esquemàtica permet vincular les conclusions i recomanacions amb els objectius del document. En aquest cas, cal numerar-los i atribuir a cada conclusió o recomanació el nombre i l’ordre corresponent a cada objectiu. La formulació de cada conclusió i recomanació ha de ser clara, breu i directa, seguint les recomanacions formulades per als objectius. Cal assegurar-se que no s’omet la informació necessària per explicar-les adequadament. També cal evitar en aquest apartat generalitzacions que no es puguin comprovar i relacions de causa/efecte poc clares.

L’apartat de conclusions i recomanacions és la part essencial de l’informe perquè sintetitza les idees principals i prepara el lector per utilitzar la informació en el futur (prendre decisions, emprendre noves investigacions, etc.).