|
Resposta
No és cert. En aquest apartat cal analitzar totes aquelles dades que permetin justificar les conclusions a què s’ha arribat.
Resposta
Exacte. En aquest apartat cal analitzar totes aquelles dades que permetin justificar les conclusions a què s’ha arribat.
|
||
|
| |
|
|||||
REDACCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT El desenvolupament és la part nuclear de l’informe, l’apartat en què es presenten les dades obtingudes durant la investigació. S’organitza en apartats, subapartats i paràgrafs que desenvolupen les dades obtingudes i les analitzen.
La informació que presenta aquest apartat ha de ser rellevant en relació amb el problema o tema que tracta l’informe. De manera conscient o inconscient, l’autor selecciona allò que considera rellevant en relació amb una intenció determinada. Que encerti en aquesta decisió dependrà sobretot de la rigorositat amb què hagi analitzat els elements que intervenen en la situació comunicativa: propòsit de l’autor, context i expectatives dels lectors. La divulgació de coneixement implica la redacció d’un text que els interessats en la problemàtica puguin consultar. Per garantir la transparència, l’investigador ha de fonamentar els constructes teòrics i explicitar els mètodes de recollida i anàlisi de dades. Els informes tècnics o científics es basen en treballs de camp, de laboratori o estadístiques. Cal fer constar en l’informe els mètodes de recerca i recollida d’informació que s’han utilitzat per obtenir la informació perquè els lectors puguin jutjar la fiabilitat de les dades i comprovar que les conclusions tenen uns fonaments sòlids. S’han de justificar, per tant, les fonts d’informació i els procediments utilitzats per recollir les dades i analitzar la informació.
Es presenten les informacions obtingudes , si cal, amb l’ajut de material gràfic que en faciliti l’anàlisi i la interpretació. En aquest apartat, l’autor ha de seleccionar la informació rellevant d’entre tot el material recollit. És important que les dades que es proporcionen en el desenvolupament siguin coherents amb els objectius i les conclusions. El text d’aquest apartat se sol dividir en capítols, apartats o seccions, cadascun encapçalat amb un títol que en sintetitzi el contingut. Cal evitar epígrafs ambigus, com: Edat, Notes, Varis, etc. L’ordenació de les idees dins el paràgraf ha de seguir un ordre lògic: del més al menys important; cronològic; d’allò conegut al desconegut... En tot cas, cal que l’autor destaqui les idees bàsiques i les situï en lloc preferent. Exemple Aquest apartat s’ocupa de / exposa / interpreta...
Les dades s’han d’organitzar i presentar de manera que el lector hi pugui accedir amb comoditat, per això convé resumir-les en llistes, columnes o gràfics. Si són molt extenses, es pot incloure un exemple en aquest apartat i especificar-ne els detalls en un apèndix.
L’ús de recursos gràfics augmenta la llegibilitat del text i n’il·lustra la informació. Elaborar-los és ben senzill, si es disposa dels programes informàtics adequats. Amb tot, no s’han d’utilitzar gratuïtament, ni com a elements ornamentals. Al contrari, només s’han d’utilitzar quan permetin la comparació i valoració de dades.
L’apartat dels resultats respon a la pregunta: què ha descobert la recerca? La resposta a la pregunta plantejada ha de ser tan clara com permetin les dades obtingudes en la investigació i els resultats han de ser fiables i significatius. S’han de descriure els descobriments principals de la investigació classificats i ordenats de manera sistemàtica. També s’han d’incloure els descobriments negatius que siguin representatius. Els descobriments i la seva anàlisi s’han de descriure amb prou detall per justificar les conclusions, i el text ha de resumir les dades de les taules, evitant observacions equívoques del tipus "tendien a ser...", "mostrava tendències cap a..." L’informe ha de permetre a altres reprendre la investigació a fi de determinar-ne les errades o posar en dubte els resultats. En el desenvolupament de l’informe, cal analitzar només les dades més noves i innovadores.
|