ELEMENTS DE LA PART PRELIMINAR

El títol compleix dues funcions: enunciar amb precisió el contingut de l’informe i identificar el document. Un bon títol, a més de ser explicatiu del contingut de l’informe, ha de servir per diferenciar-lo d’altres documents. En el moment de redactar-lo, cal tenir en compte la situació del lector, que segurament disposa de poc temps per fer-se càrrec del contingut de l’informe.

Un títol ha de ser explicatiu per ell mateix. S’ha de formular en un enunciat concís i clar; cal evitar els títols opacs i buits, com: "Informe" o "Informe de gestió" i les paraules que augmenten l’extensió del títol i redundàncies com ara: "Estudi de...", "Investigació experimental sobre...", "Alguns problemes associats a...", etc.

El segon aspecte que cal incloure en aquest apartat és el nom i la filiació institucional de l’autor. La línia amb els crèdits de l’autor consta de dues parts: nom de l’autor i institució en què s’ha dut a terme la investigació. L’autor de l’informe és la persona o el grup de persones que fan alguna aportació respecte a les dades, conceptes o interpretació dels resultats. De vegades, per exigències docents o professionals, la responsabilitat de la investigació no recau en una única persona, sinó en un grup. En aquest cas, l’autoria de l’informe inclourà no només aquells que el redacten, sinó també aquells que hi han fet aportacions científiques rellevants. Per evitar equívocs, convé decidir qui apareixerà com a autor i en quin ordre.

Pel que fa a la data, cal situar aquesta informació en lloc visible, ja que és imprescindible per confirmar la vigència de l’informe, un document que sol elaborar-se per a un període curt de temps.

El resum exposa de manera sintètica els punts més importants de l’informe: objectius, metodologia i conclusions. Encara que no és un element obligatori, el resum, també anomenat sumari, és un element que facilita la lectura de l’informe, perquè ofereix una sinopsi abreujada del seu contingut. A través d’aquest apartat, el lector tindrà un primer contacte amb l’informe i decidirà si l’interessa seguir llegint o no.

En redactar el resum, cal fer èmfasi en la informació nova que aporta el document i en tot allò que pugui interessar el lector. Un esquema habitual de resum inclou: una o dues frases d’antecedents (cal assenyalar si l’estudi continua o respon a alguna investigació prèvia i fer referència a l’autor i l’any); una o dues frases per al mètode i els resultats, i una breu anticipació de les conclusions més rellevants de la recerca. Cal tenir present que un resum ben elaborat ha de permetre al lector conèixer amb rapidesa l’enfocament i l’abast de l’informe.

El darrer element és l’índex. N’hi ha de dos tipus: el de matèries i el de figures i taules. El primer presenta l’ordre d’aparició dels diferents apartats. Indica la pàgina en què comença cadascun a fi de permetre localitzar-lo fàcilment. Els diferents capítols i apartats s’ordenen a partir de les idees més generals fins a arribar a les més concretes.

Per la seva banda, l’índex de figures i taules presenta en forma de llista les il·lustracions o figures que s’inclouen a l’informe.

No s’ha de menystenir la importància dels elements de la part preliminar: són els que identifiquen i caracteritzen l’informe.

Com que el resum és a la part inicial del document, cal redactar-lo també abans que cap altre apartat.
No