|
Resposta
En efecte, només l’anàlisi dels elements que intervenen en la comunicació permet prendre decisions sobre la pertinència de la informació que ha d’incloure l’informe.
Resposta
No és cert. Identificar el context en què s’inscriu l’informe i analitzar les expectatives del lector proporciona pistes molt útils per seleccionar la informació.
|
||
|
| |
|
|||||||||||
ESTRUCTURA DE L’INFORMECada informe requereix la construcció d’una estructura pròpia que evidenciï el procés lògic dels raonaments que s’hi exposen. Tot i així, hi ha una sèrie de components que aquest document sol contenir, com ara: punts d’accés a la lectura —índex, resum i epígrafs—, l’explicació del propòsit, la constància del mètode emprat i les dades i els resultats de la investigació. A més d’aquests elements, els informes valoratius inclouen l’anàlisi de la informació d’acord amb el mètode i les recomanacions i consells de l’autor als destinataris sobre les decisions i mesures que cal prendre en relació amb l’assumpte tractat. L’estructura en què es disposen els continguts de l’informe estàndard, d’una extensió mitjana, sol ser la següent:
L’estructura idònia serà aquella que permeti organitzar les dades de manera que el lector pugui accedir a la informació d’un cop d’ull. La informació rellevant que ha de contenir un informe és determinada per l’anàlisi de la situació comunicativa en què s’inscriu
|