CARACTERÍSTIQUES DE L’INFORME EFICAÇ

L’informe persegueix fer arribar al lector el "retrat" d’una realitat concreta de la qual l’autor ha estat testimoni. Per això, a l’hora de redactar un informe, l’autor ha de garantir-ne l’eficàcia informativa, una eficàcia que es concreta en l’objectivitat i la credibilitat de la informació exposada i l’interès que aquesta pot crear en el lector.

Un informe guanya credibilitat si la informació s’hi exposa de manera que el lector tingui l’oportunitat de valorar-la per ell mateix. L’exposició de la situació ha de ser objectiva i ha de permetre al lector conformar el seu propi judici.

Aconseguir comunicar els fets de manera objectiva no és pas senzill. El primer requisit és precisar d’on prové la informació que es presenta, indicar-ne clarament les fonts.

A més, l’autor ha de controlar la subjectivitat en l’expressió i mantenir una actitud distanciada i analítica respecte a l’objecte, el fenomen o el fet que analitza. Aquest distanciament respecte a l’objecte que analitza l’obliga a evitar transmetre opinions i judicis de valor que en puguin distorsionar la comprensió. Mesclar frases objectives i subjectives faria que el lector s’hagués d’entretenir a separar la informació de l’opinió.

L’expressió subjectiva, si bé pot constituir una estratègia retòrica útil en un article d’opinió, és inadequada en un informe. Per això és important la tria d’un llenguatge referencial, és a dir, precís, sense termes subjectius que impliquin judicis de valor. El llenguatge ofereix mecanismes per reflectir per escrit l’objectivitat, com són la tria d’un llenguatge neutre i asèptic i l’absència de referències als interlocutors. Conèixer-los i posar-los en funcionament és fonamental per escriure informes convincents.

No obstant això, a més del component informatiu, cal tenir present que molts informes inclouen també suggeriments i recomanacions que es basen en la informació exposada. Per això, hi ha apartats de l’informe en què l’autor, a més de presentar dades o fets de manera imparcial, ha de criticar-los i extreure’n conclusions. Per resoldre aquesta operació retòrica, no és estrany que hi apareguin elements lingüístics que fan referència a la presència de l’autor. Aquesta presència, si bé no ha de ser exagerada, queda justificada pel fet que l’informe no només presenta i analitza informació, sinó que també la valora. Com que es tracta d’un discurs que alterna seqüències enunciatives amb altres d’argumentatives, l’autor pot decidir utilitzar estratègicament el tractament de nosaltres o el plural de modèstia.

L’autor d’un informe pot decidir no deixar cap traça explícita de la seva posició respecte al que diu ni proposar-se res més que transmetre informació. No obstant això, de vegades, la presència de l’autor en un informe pot permetre aconseguir uns resultats comunicatius òptims.

Hi ha qui pensa que una escriptura interessant i captivadora és incompatible amb l’objectivitat que requereix un escrit científic; que l’interès és una condició que han de complir els textos periodístics o literaris, però que no afecta la recepció d’un escrit especialitzat. El fet que la informació s’obtingui de l’aplicació d’un mètode de treball sistemàtic els fa trobar innecessari l’ús de formes persuasives que atreguin l’atenció del lector. En realitat, encara que una idea sigui brillant, si s’expressa de manera obscura tindrà menys efecte que una idea simple però ben argumentada.

L’informe no només ha d’informar, sinó que també ha de convèncer el lector de la qualitat de la informació que transmet. I això no ho aconseguirà si l’autor no sap ressaltar explícitament la importància del tema, interpretar la novetat de les dades o destacar la rellevància de les conclusions. L’interès del lector es desvetlla no només aportant informació rellevant, sinó també presentant-la de manera persuasiva.

L’afany d’objectivitat d’un informe fa necessari utilitzar un llenguatge precís, exacte i neutre per "retratar" la realitat.

Quina de les dues formulacions següents considereu més adequada per a un informe?
"Em sembla important matisar la impressió que poden produir els resultats següents."
"Ens sembla important matisar la impressió que poden produir els resultats següents."