PLANIFICACIÓ DE L’INFORME

Analitzar el context en què s’insereix qualsevol missatge és fonamental per assegurar-ne l’eficàcia, però encara ho és més en el cas de l’informe, que no pot entendre’s deslligat d’un context, és a dir, al marge d’un espai, un temps, un àmbit i uns interlocutors.

En aquesta etapa cal plantejar-se quina és la finalitat de l’informe, quin és el tema que ha de tractar i qui és el destinatari. L’informe idoni s’ha d’adaptar en tot moment als requeriments de la situació.

Abans d'iniciar la investigació, cal tenir clar què es vol aconseguir, l’objectiu del document. Si l’informe és un encàrrec d’un professor o d’un superior jeràrquic, caldrà sondejar-lo a fi de concretar al màxim el propòsit de la investigació.

L’anàlisi del context suposa considerar el perfil del destinatari. Preveure les expectatives i coneixements previs del lector proporciona pistes efectives per prendre decisions i resoldre satisfactòriament les diferents tasques de composició. A més, és important tenir en compte què es pretén que sàpiga o que faci el destinatari de l’informe després d’haver-lo llegit.

Els informes es redacten per a destinataris molt diversos. Poden adreçar-se a un superior jeràrquic o a un grup de col·legues, a un client o a un subordinat... Un informe eficaç hauria d’establir un "diàleg imaginari" amb el destinatari.

La terminologia i la selecció de la informació són dos dels mecanismes que contribueixen a seleccionar el lector de l’informe. Utilitzar una terminologia especialitzada i pressuposar uns coneixements determinats en el lector fan que l’informe sigui entenedor per als experts en el tema (professors, directius, professionals), però incomprensible per als lectors poc coneixedors de la matèria (lectors de revistes especialitzades, clients, mitjans de comunicació o altres organitzacions).

Cal que l’informe proporcioni al lector les dades necessàries per entendre’l.

Es pot començar a redactar un informe sense haver-ne identificat el context?

	Sí
	No