EL COMENTARI CRÍTIC

El comentari ha d'informar el lector de manera precisa sobre el valor, l'interès i la utilitat del text ressenyat. La lectura analítica de l’obra ha generat l’anotació de preguntes i comentaris —positius o negatius— de les idees de l’autor. Aquestes anotacions serviran per redactar el comentari crític, l’apartat més complex i a la vegada un dels més valorats en les ressenyes.

Aquest apartat ha de complir una doble funció analítica i valorativa. D’una banda, ha d’analitzar l’obra i establir la validesa dels raonaments de l’autor. Tot és susceptible de crítica: els pressupòsits, els arguments, la metodologia, la precisió de les dades i la seva interpretació. A més, l’autor hi ha d’expressar una valoració final de la contribució del llibre a la comprensió del tema i la seva importància per al desenvolupament de la disciplina.

Si bé el resum requereix un llenguatge asèptic i objectiu, no passa el mateix amb el comentari. No és gens estrany que hi apareguin elements lingüístics que expressin una presa de posició per part de l’emissor, com ara la referència als interlocutors i la utilització d’un lèxic subjectiu.

En general, la valoració d’una obra se sol redactar a partir dels motius següents:

[1] Defensar o confirmar el punt de vista de l’autor.

[2] Acceptar que el punt de vista de l’autor ofereix uns determinats mèrits però que caldria modificar-ne alguns aspectes.

[3] Reformular un punt de vista, de manera que la nova versió l’expliqui millor.

[4] Descartar el punt de vista de l’autor perquè es considera inadequat, irrellevant o incoherent.

[5] Rebutjar, rebatre o impugnar l’argument de l’autor i esgrimir altres formes de raonament.

El comentari crític d’una obra és la part més difícil, sobretot si no es coneix prou bé el tema o no se'n té una opinió formada. En aquest cas, adoptar una posició crítica es pot aconseguir si s’empren les pautes que es detallen a continuació.

[1] En primer lloc, cal valorar l’actualitat del tema: és encara vigent o ja està desfasat? Com se situaria l’opinió de l’autor dins l’estat d’opinió actual? Amb quin corrent o grup s’identifica?

[2] Un cop s’ha analitzat i valorat l’actualitat, cal valorar la intencionalitat de l’autor (per què escriu això?) i l’actitud que té respecte al tema: pressupòsits ètics, històrics, polítics, filosòfics, religiosos, etc.

[3] També cal parar esment als elements preliminars de l’obra, el títol i la introducció, i analitzar si el text satisfà les expectatives creades o, altrament, si funcionaria millor un altre títol o introducció, més adequada al discurs posterior.

[4] Un altre aspecte que cal avaluar és l’habilitat de l’autor per utilitzar les fonts. S’ha de considerar si l’autor utilitza la documentació necessària i dóna referència exacta de les fonts.

[5] També s’ha d’analitzar la coherència del text: l’exposició està estructurada lògicament? Hi ha equilibri entre les diverses parts? Hi ha contradiccions? L’autor omet dades que contradirien la seva tesi? Quines conseqüències es desprenen de les tesis de l’autor?

[6] Finalment, cal considerar l’estil de l’escriptor i el to de l’obra. En aquest sentit, cal parar atenció a la varietat de mecanismes estilístics que usa per crear una prosa viva i memorable. Utilitza algun recurs per cridar l’atenció? Repeteix mots o frases? Alguns patrons de frase característics? Quin to té: seriós, humorístic, trist, sarcàstic...? És el to apropiat per a l’audiència i l’objectiu?

En tot cas, cal tenir en compte que qualsevol opinió sobre determinats aspectes de l’obra ha de ser argumentada amb exemples i raons. El comentari és, per tant, l’apartat argumentatiu per excel·lència de la ressenya. 

És freqüent que l’emissor prengui posició i s’impliqui, per això és habitual l’ús de la primera persona (jo crec, em sembla, estem segurs que...), de recursos retòrics i d'adjectius i adverbis avaluadors (bo, millor, dolent, favorable, interessant...)

També cal tenir present que si s’introdueixen cites textuals per il·lustrar la tesi i donar-hi suport, s’han d’acreditar correctament.

És habitual acabar el comentari amb una breu conclusió que clogui el text i causi impacte en el lector. En unes quantes frases, l’autor de la ressenya ha de destacar la significació i l'interès que l’obra pot tenir per a uns determinats lectors.

Més que la capacitat per descriure el contingut del llibre, sovint el que es valora més d’una ressenya és la capacitat per jutjar críticament l’obra.