EL RESUM

Després de llegir l’obra i d’identificar-ne l’estructura, arriba el moment d’escriure’n un resum a partir de les dades que s’han aplegat: notes, frases subratllades, petits resums. En redactar el resum, cal evitar utilitzar les mateixes paraules i expressions que ha fet servir l’autor i buscar la pròpia expressió. El resum no ha de ser una còpia literal, sinó una paràfrasi de les idees bàsiques del text. No es tracta, doncs, de retallar arbitràriament el text original i reduir-ne l’extensió, sinó d’elaborar un nou text, més sintètic i concís. Tampoc no s’hi han d’afegir idees o opinions: és millor reservar les valoracions per a l’apartat del comentari crític.

En resumir, s’efectuen diferents processos de tractament de la informació que permeten produir un nou text. Són els següents:

[1] Seleccionar i identificar el tema i la informació principal.

[2] Cancel·lar informació, és a dir, prescindir dels detalls i d’allò que no sigui imprescindible per entendre el text.

[3] Generalitzar, és a dir, utilitzar termes genèrics que englobin el significat de conceptes concrets.

[4] Construir un nou text coherent i cohesionat.

El resum és la part expositiva de la ressenya. La seva funció és proporcionar els trets més importants de l’obra i delimitar les referències per a l’activitat del comentari. L’emissor no busca, doncs, influir en el lector, sinó informar-lo. Per això evita tergiversar allò que s'expressa a l'original i introduir elements de subjectivitat, com ara valoracions personals en aquest apartat. L’estil de redacció ha de ser neutre i objectiu, sense efectes retòrics. És freqüent l’ús d’adverbis i adjectius precisos, sense una funció valorativa.

L’afany d’objectivitat comporta utilitzar el llenguatge per retratar la realitat. Per això la tria del llenguatge referencial, és a dir, precís, sense termes subjectius que impliquin judicis de valor. Així, la prosa del resum es caracteritza per:

[1] L’absència de marques de l’emissor i del receptor i la presència d’estructures d’impersonalització (ús de la tercera persona, nominalitzacions, veu passiva, etc.).

[2] L’ús de substantius que no es prestin a equívocs ni a segones interpretacions.

[3] La selecció d’adjectius i adverbis amb funció quantificadora (extens, ample, gran, etc.) que, tot i no expressar una dada objectiva, són força neutres.

Exemple

Esta obra, de carácter colectivo, recoge distintas investigaciones sociológicas sobre el racismo, la etnicidad y la educación intercultural, que destacan por la adecuada combinacion entre teoría y empiria. Los cinco capítulos que conforman el trabajo tienen un doble hilo conductor: de una parte, se pone el énfasis en la noción de alteridad, que origina reacciones de extrañeza e incomprensión frente a lo desconocido. De otra, y como consecuencia de esa alteridad y de su difícil aceptación, se afronta la idea de racismo y xenofobia.

La informació s’ha d’ordenar seguint un ordre lògic, i el més normal és presentar-la del més general al més concret. Si es considera convenient, també es pot presentar una síntesi dels continguts per capítols.

Cal redactar el resum amb les pròpies paraules. Si es decideix reproduir expressions literals del text original, cal marcar-les amb cometes. El resum, a més de fidel a l'original, ha de ser un document autònom, això és: clar i coherent. S’ha d’evitar l’estil telegràfic i buscar un redactat cohesionat.

El resum té la funció de reflectir els continguts essencials de l’obra ressenyada i la seva organització estructural.