LECTURA ANALÍTICA I COMPRENSIVA DEL TEXT DE BASE

La lectura de l’obra que es vol ressenyar ha de ser una lectura tècnica, ben diferent de la lectura lúdica. Aquesta lectura requereix una actitud analítica i activa per part del lector, que es proposa, així, establir un "diàleg" amb el text: reparar en les característiques, observar-ne l’estructura i interpretar-ne el significat més enllà de la informació que conté. El lector analític ha de procurar entendre no només les idees que exposa l’autor, sinó també considerar com les presenta, per què les presenta d’aquesta manera i si és efectiva. A més de fer possible la interpretació de l’obra, la lectura tècnica incideix positivament en el desenvolupament de l’habilitat analítica.

La lectura analítica requereix temps i dedicació. No n’hi ha prou de passar els ulls per damunt de les paraules de la pàgina. Una actitud analítica lluita contra el mal hàbit de llegir de manera ràpida i superficial i opta per anar a poc a poc i acompanyar la lectura amb la presa de notes i el plantejament de qüestions. No ha de ser necessàriament contínua, és a dir, començar a la primera línia i acabar a la darrera.

Sovint, durant el procés de llegir analíticament l’obra de base, es combinen dos tipus de lectura: l’extensiva i la intensiva. La primera serveix per fer una primera aproximació a l’obra i copsar-ne el sentit global amb l’exploració de l’índex, el pròleg, la presentació i la introducció. La segona és seguida i intensiva i ha de permetre identificar l’estructura del text i les parts en què s’organitza, cosa que s’aconsegueix quan s’acumulen les dades necessàries.

Per tant, per poder analitzar a fons el text de base, cal planificar les dues lectures del text que es vol ressenyar, una d'extensiva i una altra d'intensiva, i combinar-les amb la presa de notes i l’elaboració de resums.

L’autor de la ressenya ha de ser un bon lector i desenvolupar l’hàbit de llegir de manera analítica tota mena de textos, ja siguin literaris, periodístics o acadèmics.