Aquest elevat grau de formalitat pot suposar un obstacle per a molts estudiants que potser no tenen cap dificultat per expressar-se en àmbits personals, tal com mostren aquests dos fragments de text, que informen sobre la lectura d’un mateix llibre, però de manera ben diferent.
Text A
Jo, aquest llibre, el vaig llegir per fer un treball a
la classe de redacció. Primer em semblava una mica rotllo, però
després m’hi vaig anar enganxant i ja no tenia ganes d’acabar-lo.
De veritat que vaig trobar que deia quatre coses ben dites sobre com s’aprèn
a escriure. Sobretot, em van semblar divertides aquelles comparacions que
feia l’autor entre el text i un edifici en construcció. És
que t’ho fa veure tan clar... Hi ha exemples que t’ajuden a entendre
les coses encara que no en siguis especialista!
Text B
Vicenç Pagès, a Un
tramvia anomenat text, considera que l’escriptura ha de ser un plaer
i lamenta el fet que la nostra societat no ensenyi a escriure i, en canvi,
obligui a saber-ne. L’autor es lamenta de l’oblit en què
ha caigut el llegat cultural grecollatí en l’ensenyament de la
composició textual : "Fa dos mil anys, els clàssics ja
van establir les regles que s'havien de seguir per
escriure un text". Pagès defensa la lectura d'obres literàries
com una condició indispensable per aprendre a elaborar textos i el
plaer de llegir com el millor camí per aprendre a escriure.
El text A comunica una experiència personal de lectura, però informa ben poc del contingut del llibre. Tota la informació que hi apareix prové de l’experiència personal de l’autor, dels seus sentiments i opinions. L’autor hi utilitza un llenguatge col·loquial, amb moltes traces d’oralitat i carregat de judicis de valor i subjectivitat. El resultat és un estil massa allunyat de la rigorositat que demanen els textos acadèmics.
El text B, en canvi, sintetitza el contingut del llibre. Per això, ofereix informació que l’autor ha seleccionat del text d’origen. Pel que fa al punt de vista, l’autor hi manté l’objectivitat, i evita adjectius i valoracions personals.
A continuació, s'assenyalen els elements que identifiquen cada tipus d’escrit: el personal i l’acadèmic.
Text A
Jo,
aquest llibre, el vaig llegir per fer un treball a la classe de redacció
[nivell baix de gramaticalitat; presència d’estructures
sintàctiques pròpies de la parla]. Primer
em semblava una mica rotllo, però després m’hi vaig anar
enganxant i ja no tenia ganes d’acabar-lo [funció expressiva].
De veritat que vaig trobar [l’autor
s’hi expressa en primera persona] que deia quatre coses ben dites
[col·loquialitat] sobre com s’aprèn a escriure.
Sobretot, em van semblar divertides aquelles comparacions que feia l’autor
entre el text i un edifici en construcció. És que t’ho
fa veure tan clar... Hi ha exemples que t’ajuden a entendre les coses
encara que no en siguis especialista!
Text B
Vicenç
Pagès, a Un tramvia anomenat text,
considera [redacció en tercera
persona] que l’escriptura ha de ser un plaer i lamenta el fet que la
nostra societat no ensenyi a escriure i, en canvi, obligui a saber-ne. L’autor
es lamenta [redacció en tercera persona] de l’oblit
en què ha caigut el llegat cultural grecollatí
en l’ensenyament de la composició textual: [ús
de llenguatge formal i terminologia específica] "Fa
dos mil anys, els clàssics ja van establir les regles que s’havien
de seguir per escriure un text" [funció referencial:
la informació prové de fonts documentals]. Pagès
defensa [redacció en tercera persona] la lectura d’obres
literàries com una condició indispensable per aprendre a elaborar
textos i el plaer de llegir com el millor camí per aprendre a escriure.