LES INTERFERÈNCIES

Una interferència és una desviació de les normes d’una llengua per influència d’una altra. Per tant, s’origina pel coneixement d’una segona llengua. Com a resultat d’aquesta interferència es poden produir els tipus d’errors següents:

[1] Falsos amics. Són mots o expressions que s’assemblen gràficament o fonològicament a mots o expressions d’una altra llengua, però que tenen un significat diferent i sovint s’utilitzen erròniament com a equivalents. Un exemple força conegut que il·lustra aquest fenomen és la traducció del títol de l’obra de Jane Austen Sense and Sensibility pel castellà Sentido y sensibilidad, en comptes de Sensatez y sensibilidad, trets que l’autora anglesa volia destacar del caràcter de les protagonistes (en tot cas sense s’hauria d’haver traduït per sentido común, expressió poc literària per al títol d’una novel·la).

Exemple
A continuació es relaciona un seguit de falsos amics, entre llengües diferents:

Original	Fals amic	Correcte
Students registered...	Els estudiants registrats...	Els estudiants matriculats...
domestic economy	economia domèstica	economia nacional
Surely	segurament	de ben segur (amb seguretat), sens dubte
Registrar	registrar	escorcollar
dar la vuelta a la almohada	donar la volta al coixí	girar el coixí
afamado	afamat	famós
Elle apprend les enfants.	Aprèn les criatures.	Ensenya a les criatures.
Il est constipé.	Està constipat.	Va restret.
Je n’entends rien.	No entenc res.	No sento res.

[2] Falses correspondències biunívoques. Es produeixen per ignorància del caràcter polisèmic que tenen alguns mots, és a dir, quan un mot en la llengua origen té més d’un significat, que en la llengua terminal s’expressen amb mots diferents. Es poden identificar els calcs i les ultracorreccions.

Els calcs són els manlleus lèxics, sintàctics o semàntics que reflecteixen l’estructura de formes estrangeres mitjançant la combinació d’elements nadius.

Exemple

«*El dilluns es va celebrar l’assemblea general. Van assistir *a la mateixa, entre personal contractat i eventual, 31 dels 57 treballadors contractats per l’empresa, *el que representa el 54,38% del total...»

En aquesta frase hi ha un seguit de calcs morfosintàctics produïts per interferència del castellà: l’ús de l’article determinat el davant del dia de la setmana quan és l’immediatament anterior, de la locució a la mateixa per substituir un nom que no es vol repetir i del relatiu neutre el que substituint tota una oració. Les tres formes són adaptacions literals de les formes castellanes el lunes pasado, a la misma i lo que o lo cual, respectivament. La primera incorrecció es pot evitar simplement elidint l’article; la segona, emprant el pronom feble hi; i l’última, utilitzant el relatiu neutre que serveix per substituir una oració, és a dir, la qual cosa o cosa que.

Per tant, la frase s’hauria d’haver redactat de la manera següent:

«Dilluns es va celebrar l’assemblea general. Hi van assistir, entre personal contractat i eventual, 31 dels 57 treballadors contractats per l’empresa, la qual cosa representa el 54,38% del total...».

Les ultracorreccions es produeixen quan una forma correcta de la llengua s’interpreta com si fos incorrecta i se substitueix per una forma analògica o més productiva que es considera correcta, però que no ho és. El mecanisme de la ultracorrecció s’activa quan hi ha interferències entre llengües o quan no es coneix prou bé la gramàtica. La persona que escriu o revisa el text s’atura per rectificar un terme que sap que sol provocar vacil·lacions, però que no hauria d’esmenar perquè ja és correcte; en altres paraules, aplica una regla gramatical en una grafia, estructura sintàctica o terme indegut.

Exemples
A continuació es mostren uns quants exemples d’ultracorreccions:

[a] Ultracorrecció que afecta l’ortografia: seguint la regla dels mots començats per col- que s’escriuen amb ela geminada (col·laborar, col·lecció, col·lectiu, col·legi, col·locar, etc.), s’escriu o es corregeix per error *col·librí en lloc de colibrí.

[b] Ultracorrecció que afecta la sintaxi: aplicant la regla de la “doble negació”, s’escriu L’executiva no vol que ningú *no els senti en comptes de L’executiva no vol que ningú Ø els senti.

[c] Ultracorrecció que afecta el lèxic: sentint com a més genuí el mot tarja, s’utilitza en lloc de targeta, quan en català aquell té altres significats.

[d] Ultracorrecció que afecta algunes locucions: sabent que per interferència del castellà hi ha en català uns quants usos erronis de locucions amb el verb donar als quals correspon el verb fer o altres (fer la sensació i no donar la sensació, fer un crit i no donar un crit, afanyar-se i no donar-se pressa, etc.), s’escriu per error *fer un cop en lloc de donar un cop i *fer un cop d’ull en comptes de donar un cop d’ull, formes genuïnes en català.

La interferència és una fallada del procés de traducció que es produeix quan un
element del text original influeix de manera negativa en la producció del text
traduït.