LES ABREVIATURES

Una abreviatura és una reducció gràfica per escurçament gràfic d’un mot o d’un sintagma, que es forma suprimint lletres finals o internes i que s’indica amb un punt (final) o una barra (final o interna).

Exemples
trad. (traducció), l. c. (en el lloc citat), Sra. (senyora), v/ (valor), n/fra (la nostra factura)

La abreviatures es formen per suspensió, si perden les lletres finals, o per contracció, si perden algunes lletres internes.

Exemples
per suspensió: trad. (traducció), l. c. (en el lloc citat), v/ (valor)
per contracció: Sra. (senyora), n/fra (la nostra factura)

En general, les abreviatures s’escriuen amb majúscules o amb minúscules segons la manera com s’escriuria el terme sencer si no s’abreugés (llevat de les abreviatures de tractaments de respecte al costat del nom, que sempre duen majúscula inicial). Van en lletra rodona i mantenen l’accent si la paraula sencera en porta.

Exemples
entl. (entresòl), etc. (etcètera), la Sra. Domènec (la senyora Domènec),
núm. (número), pàg. (pàgina), àt. (àtic)

Només presenten marca de plural les abreviatures formades per contracció, ja que contenen la part final del terme sencer. Les abreviatures formades per suspensió són invariables.

Exemples
a les pàg. 3, 4 i 8 (pàgines); fres. 450E-03 i 467E-03 (factures), Srs. Porta, Balcells i Riba (senyors)

Hi ha un bon nombre d’abreviatures fixades i estandarditzades per l’ús, però se’n poden crear de noves sempre que es consideri necessari. Si cal formar una abreviatura nova, és aconsellable seguir el procediment de suspensió.


La finalitat de les abreviatures és reduir una expressió al mínim intel·ligible per una qüestió d’economia d’espai; però, alhora, cal tenir present que sempre resulten menys clares i comprensibles que el mot o sintagma sencer que representen. Per tant, se n’ha de fer un ús racional i selectiu: només s’han d’utilitzar si es produeix una economia significativa (l’abreviatura ocupa menys espais que el mot sencer) i necessària (realment és la solució a un problema d’espai).

La coherència, la racionalitat i la pertinència han de ser els criteris que han de guiar
l’ús de les abreviatures.

El mot plaça té dues abreviatures estandarditzades: pl. i pça.

Esteu d’acord amb l’ús de la forma pces. dins del text següent?

“L’Ajuntament ha dut a terme les següents accions:
1) enllumenat de les pces. del Blat, de la Ventada, de Marià Vives i dels Traginers.
2) poda de l’arbrat. [...]”

Sí
No