![]() |
||
|
![]() |
|
|||||
MECANISMES DE CREACIÓ NEOLÒGICA Els mecanismes de creació neològica més productius en català, sobretot en els llenguatges especialitzats, són els següents: [1] la formació de derivats, constituïts per una arrel que es combina amb sufixos o prefixos. Exemples [2] la construcció de compostos, formats per la combinació de dos o més mots preexistents que funcionen com una sola unitat. Aquest tipus de termes poden consistir en un terme sol o en un grup de mots combinats que tenen un significat únic (i s’anomena sintagma travat o terme sintagmàtic). Exemples
Exemples
Exemples [5] la fixació de símbols, que són signes gràfics usats per representar una paraula, un sintagma o un valor, i que estan establerts per institucions oficials i organismes competents. Tenen una forma fixada, reconeguda internacionalment. Exemples
[6] l’adaptació de manlleus, mots procedents d’una altra llengua que s’han adaptat en major o menor grau a la llengua catalana, ofereix un altre sistema per a la creació de neologismes, tant en els llenguatges especialitzats com en la llengua general. Exemples Conèixer els mecanismes de creació neològica és
una porta oberta a la comprensió i Els neologismes es creen dins d’una llengua gràcies als mecanismes del mateix sistema lingüístic.
|