![]() |
||
|
![]() |
|
|||||
CREACIÓ NEOLÒGICA: ELEMENTS BÀSICS Els mecanismes per a la creació de neologismes en català es basen tant en recursos morfològics i semàntics com en recursos per a l’adaptació de manlleus. Aquests mecanismes, tot i que són particulars per a cada llengua, resulten similars entre llengües pròximes; en el cas del català, són comparables als d’altres llengües romàniques. Per poder entendre millor com funcionen els mecanismes que permeten crear termes, convé fer una ullada, molt general, a la base estructural de les paraules en català. Dels elements bàsics que constitueixen formalment els mots, els més interessants en terminologia són els següents: [1] arrel (o lexema o radical), element lèxic fonamental, que dóna el sentit genèric a una paraula, perquè és la unitat mínima de significat i no es pot descompondre en altres unitats menors. Exemples El més freqüent és que l’arrel vagi acompanyada d’altres elements, els morfemes flexionals, que indiquen el gènere, el nombre, la persona o el temps. Exemples [2] prefix, element que s’adjunta al davant d’una arrel i actua modificant el significat de la paraula resultant. Exemples [3] sufix, element que s’adjunta al darrere d’una arrel i actua modificant el significat i generalment la categoria gramatical de la paraula resultant. Exemples A més a més, en el llenguatge especialitzat juguen un paper molt important els radicals clàssics, grecs o llatins. Aquests elements funcionen com a prefixos o sufixos, encara que d’una manera especial, perquè de fet són antigues arrels de llengües clàssiques. Per això han conservat el seu significat i l’aporten al terme resultant quan intervenen en la formació de compostos. Exemples Sufixos: -fil: hidròfil, antropòfil; -fob: hidròfob,
claustrofòbia; -mància: quiromància, -logia: geologia,
filologia...
Conèixer i identificar els elements bàsics dels termes
permet entendre millor els
|