FUNCIÓ DELS TERMES

Si ens fixem en la denominació, els termes es classifiquen en diferents categories segons la funció que fan dins de l’oració. Aquestes categories són les mateixes que la gramàtica tradicional fa servir per a les paraules comunes.

Segons la funció que fan dins de l’oració, els termes poden ser:

[1] substantius (excepte els noms propis): llim, cèl·lula fotoelèctrica, algorisme de branca i límit, accident en el trajecte, mans netes...

[2] adjectius: adenoïdal, accidentogen, d’alt nivell...

[3] verbs: estandarditzar, formatar, esprémer, nodrir...

[4] adverbis: per defecte, per persona interposada...

En canvi, els articles, els pronoms, les conjuncions o les preposicions no tenen categoria terminològica individualment, tot i que poden formar part de termes complexos. La raó és que per si sols no serveixen per denominar els conceptes especialitzats, sinó per cohesionar els elements de termes amb denominacions compostes.

Exemples
els sense sostre, els sense papers, la píndola de l’endemà, aprofitament per torns.

Ocasionalment, algunes interjeccions poden constituir termes.

Exemples
Als seus llocs!, Llestos!, Llestos?, Zero! [termes del món de l’esport]

Els termes acompleixen sempre una funció gramatical dins l'oració a la qual s'insereixen.