CAMP VISUAL

La lectura no es produeix com a conseqüència de només veure un text, sinó de fixar-hi la mirada. Qualsevol mirada és una construcció complexa, composta per una voluntat i un gest, que posa en relació la vista amb un determinat objecte (en el nostre cas, el text), l’interès pel qual precedeix subjectivament la visió pròpiament dita.

El recorregut visual d’un lector occidental va d’esquerra a dreta i de dalt a baix d’un text, però no de forma contínua. Els ulls humans no llegeixen (miren) de manera uniforme les ratlles d’un text; salten, avancen o s’aturen. Cadascun d’aquests moviments s’anomena fixació i és en aquesta aturada de l’ull quan es rep informació. En cada moviment ocular o fixació és possible percebre més d’una paraula i, fins i tot, frases senceres. Com més paraules es percebin en una sola fixació més ampli serà el camp visual del lector, i més eficaç la seva lectura.

Cada temps de fixació sol tenir una durada d’entre 15 o 30 dècimes de segon. I entre una fixació i la següent passen aproximadament unes 40 dècimes de segon. Però la diferència entre una lectura lenta i una lectura ràpida no l’estableix la durada de la fixació, sinó la quantitat de paraules rebudes amb significació (5 lletres, una paraula de mitjana, en la lenta; més de 10 lletres, almenys dos mots, en la ràpida). Cal, doncs, ampliar el camp visual.

Però per percebre una informació cal retenir allò fixat. Un primer nivell de memòria (a curt termini) enregistra i manté entre deu i vint paraules en pocs segons, la qual cosa permet captar aproximadament el sentit d’una frase. Aquesta significació es transmet, a continuació, a un segon nivell de memòria (a llarg termini) que en permet l’emmagatzematge durador.

Una de les condicions bàsiques per llegir amb rapidesa consisteix a ampliar el camp visual. Per fer-ho cal rendibilitzar el nombre de fixacions i dirigir la captació d’informació cap a les zones més significatives.

La reflexió sobre l’acció de llegir també és una activitat lectora.