Activitat 5

20 minuts
Tramesa al formador per correu electrònic

Apliqueu la guia de lectura que hi ha a continuació a l’article que trobareu més avall. Seguiu tots els passos indicats i envieu al formador el resultat dels passos 2 i 3 (tipus de text, parts que contenen el missatge essencial i resum).

GUIA PER A LA LECTURA D’UN ARTICLE

[1] Anàlisi del títol general i dels títols de les parts.
- hi ha un sumari o subtítols al llarg del text?

[2] Avançament del contingut
- els títols i subtítols permeten avançar els continguts?
- l’article exposa i explica fets? dóna cap opinió? planteja algun problema?

[3] Direcció de la lectura
- llegiu només les parts que contenen les idees principals
- feu un resum del contingut

[4] Comprovació
- llegiu l’article sencer i comproveu si el resum del contingut és correcte

RECERCA, ENSENYAMENT I PATRIMONI LOCAL. CONSIDERACIONS SOBRE EL CAS DE PUIG CASTELLAR
Potencialitat i demandes d’ús del jaciment

El poblat ibèric del Puig Castellar constitueix l’exemple més important de jaciment ibèric conegut als voltants de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, proporciona, gràcies a l’extensió ja excavada, la visió més completa de com era un poblat ibèric. Les seves característiques, tant intrínseques (assentament d’hàbitat complex, amb estructura urbana i defensiva) com les del seu entorn, el fan idoni com a element de servei a la societat per tal que aquesta conegui i comprengui el seu propi passat. Així, doncs, presenta una potencialitat d’explicar no únicament un lloc d’habitació sinó com s’estructura el poblament i s’ocupa el territori, les activitats econòmiques generals i el comerç del món ibèric.

Demandes patrimonials
La primera demanda i la més important és la preservació i conservació del jaciment arqueològic del Puig Castellar. Acceptant l’evident vàlua patrimonial del poblat i veient el seu estat actual de degradació, es fa ineludible portar a cap una actuació important per tal de garantir-ne la conservació. Aquesta actuació ens ha de permetre adequar-lo per cobrir la resta de demandes i necessitats que exposarem tot seguit, i ens ha de garantir un nivell mínim de manteniment que protegeixi i asseguri la continuïtat i el futur de les restes cara a la recerca, conservació i difusió. Per aconseguir aquest objectiu, serà necessari establir un programa d’usos que facin el poblat socialment rendible i que permetin aportar recursos suficients per l’actuació. Al llarg del desenvolupament del Pla d’Intervenció veurem els criteris generals d’intervenció a seguir per a la conservació del jaciment, quedant clar que aquest és l’objectiu primer de l’actuació.

Demandes socials
Cal considerar, de forma especial, que la seva situació geogràfica és realment privilegiada. Si ja ho era en el moment en què fou habitat, com hem apuntat anteriorment, ho és també en l’actualitat. Així, ofereix una panoràmica única sobre la desembocadura del Besòs, sobre el Vallès, sobre el Maresme i sobre el Pla de Barcelona. Això és de gran importància, ja que als valors històrics s’afegeixen unes característiques que poden ser realment útils, fins i tot, per a la comprensió i estudi de la societat actual, i que comprenen diversos elements de geografia física, urbana i econòmica. Si els aspectes exposats ja són interessants per si mateixos, cal reflexionar també sobre la potencialitat en nombre de visitants que significa tenir als seus peus ciutats com Barcelona, Santa Coloma de Gramenet o Montcada i Reixac, la qual cosa fa d’ell un cas únic per a la difusió que pot tenir entre amplis segments de la societat. En aquest sentit, només les escoles de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac proporcionen alhora una demanda important i unes possibilitats reals de difusió. Al mateix temps, hem de tenir present la seva inclusió en el Parc Natural de la Serra de Marina, del qual serà una de les entrades. Com a conseqüència, hi haurà un gran nombre de gent que acudirà a la zona possiblement amb altres finalitats però a la qual es pot fer interessant conèixer una part del seu passat. Així, doncs, es podrà aprofitar aquest fet favorable per tal de donar a conèixer l’existència del jaciment i oferir la possibilitat de la seva visita. En aquest sentit, a la llarga, seria interessant plantejar uns itineraris culturals que, a més del poblat ibèric, podrien incloure altres elements importants del patrimoni de Santa Coloma i voltants, com són la Torre Pallaresa, Sant Jeroni de la Murtra o el turó d’en Boscà, per exemple. Tot això s’afegeix al fet comentat en altres apartats d’aquest projecte de la major importància que pren aquest element del patrimoni en un municipi com el de Santa Coloma de Gramenet, tan castigat pel creixement urbanístic descontrolat en determinats moments de la seva història.

Demandes científiques
A nivell científic, també es justifica de forma clara una intervenció en el poblat del Puig Castellar. De fet, els treballs d’excavació del poblat poden oferir noves dades sobre tota una sèrie de punts o problemes que estan plantejats actualment, tant pel que fa directament al jaciment en si com pel que fa a l’estudi del món ibèric en un sentit més ampli. Per tant, hem de considerar, sense cap mena de dubte, que de les noves investigacions es podrà obtenir un alt rendiment científic. Recordem que ens trobem en una zona molt important per a l’estudi del poblament en època ibèrica i que, malauradament, a nivell d’investigació es troba per darrere de les noves línies d’investigació aplicades i en procés de desenvolupament que s’estan duent a terme en altres zones, entre les quals destacarien, per innovació i proximitat, les que es realitzen a la zona de Mataró o al Baix Penedès. El coneixement aprofundit de la cultura ibèrica, en general, només es podrà obtenir tenint com a base diferents projectes d’investigació en diferents zones geogràfiques, a partir de les quals es podrà passar a un estudi global. En aquest sentit, les línies actuals d’investigació científica estan demanant unes actuacions directes en el poblat i uns estudis acurats i complets d’aquest i de la relació amb el seu territori. D’altra banda, en l’apartat dedicat al pla d’intervenció arqueològica es detallaran molt més els punts en què cal incidir a l’hora de fer un projecte concret i marcar unes línies d’investigació pròpies.

Demandes formatives i professionals
Aquestes demandes científiques han de ser relacionades, en darrer terme, amb les demandes que es produeixen a nivell de formació i a nivell professional. Pel que fa a l’aspecte formatiu, cal tenir present que l’evolució de l’ensenyament universitari ha fet que cada vegada s’exigeixi més una formació completa que comprengui la formació professional. Això comporta una major presència de pràctiques, que en el cas de l’arqueologia tenen el seu exponent més important en l’excavació d’un jaciment arqueològic. No sempre, però, la Universitat troba un jaciment que sigui adient tenint en compte diversos aspectes, com són el seu interès científic intrínsec, el seu lligam amb projectes d’investigació més amplis, o altres com la proximitat al centre universitari. En aquest cas, el poblat del Puig Castellar representa un jaciment cabdal dintre del món ibèric, s’insereix en els camins d’investigació de la Universitat i sobretot en els treballs sobre el món ibèric que du a terme el Dr. Joan Sanmartí. Al mateix temps, cal valorar la proximitat respecte a Barcelona que proporciona moltes facilitats per al desplaçament i perquè els alumnes no s’hagin de deslligar del seu centre d’estudi.
A nivell professional, es poden tenir en compte dos aspectes. D’una banda, es fa evident que el lligam amb la formació universitària ha de proporcionar als alumnes elements adequats per a la seva posterior professionalització. D’altra banda, també cal preveure que la realització del projecte global sobre el Puig Castellar donarà a la llarga unes sortides professionals concretes, on poden caber arqueòlegs, restauradors, professionals especialitzats en la difusió, etc., ja que tots aquests treballs seran necessaris tant en el desenvolupament del projecte com en el funcionament posterior del Puig Castellar com a element dinàmic de la cultura.

Finalitat i objectius de l’actuació
A l’hora de definir l’actuació al Puig Castellar ens proposem assolir tres objectius, els quals ens han de garantir assolir la finalitat que ens mou en iniciar aquesta actuació: acabar amb la situació actual de degradació i d’un cert abandonament del poblat, i, a més, permetre el seu màxim aprofitament tant socialment com científicament. Aquests tres objectius són:
· Realitzar una intervenció que permeti la conservació del jaciment amb els mínims costos de manteniment.
· Aconseguir un jaciment comprensible i interessant per a tots els públics, que representi un atractiu tant a nivell educatiu i formatiu com d’oci.
· Aprofitar l’empenta que pot representar l’actuació per consolidar, en el marc del jaciment, un àmbit permanent de recerca científica i formativa d’interès tant universitari com postuniversitari.

Recapitulació
En resum i tenint en compte tot el que hem anat exposant fins al moment, considerem que hi ha una sèrie d’elements que convergeixen en la necessitat de dur a terme un projecte global d’intervenció en el Puig Castellar que ha de tenir com a resultat final la correcta adequació i difusió del poblat. Aquests elements es poden resumir en els següents: abandó i marginació dins la investigació actual, mal estat de conservació i demandes de tipus divers.

R. SAGUÉS