![]() |
||
|
![]() |
|
|||||
TIPUS DE DICCIONARIS Un cop d’ull a les prestatgeries d’obres generals de les biblioteques permet constatar que hi ha molts tipus de diccionaris, cadascun amb finalitats i objectius diferents i, per tant, també destinats a públics diferents. Per establir una tipologia dels diccionaris que hi ha actualment, cal definir el criteri en què es basa aquesta classificació. Si el criteri escollit és l’abast dels termes que s’hi inclouen, es pot parlar de diccionaris generals i diccionaris terminològics o d’especialitat. Si el criteri és l’ordenació dels termes, hi ha els diccionaris inversos, ideològics, etc. Si el factor que determina la classificació és l’usuari a qui va dirigit, es pot parlar dels diccionaris escolars, dels diccionaris monolingües per a estrangers, dels diccionaris terminològics, etc. Si l’element diferenciador és el nombre de llengües que inclou, es pot parlar de diccionaris monolingües, bilingües, multilingües, etc. Un altre criteri que permet establir una tipologia de diccionaris és el criteri temàtic, que permet identificar els diccionaris de neologismes, els onomàstics, els etimològics, etc. Tot seguit es recullen els tipus de diccionaris que un estudiant universitari pot emprar de manera més sovintejada: [1] Diccionaris generals de llengua, en els quals es descriuen els mots generals d’una llengua. Basen l’interès de les entrades, que són els mots generals d’una llengua, únicament en el discurs lingüístic. [2] Diccionaris didàctics, que es divideixen en dos: els diccionaris escolars i els diccionaris monolingües per a estrangers. Són diccionaris de llengua general concebuts per ajudar uns usuaris que han d’augmentar i millorar sistemàticament i regularment els coneixements generals d’una llengua, en el cas dels primers, que és la materna, i en el cas dels segons, que no ho és. Per això intenten, més que els altres diccionaris, facilitar o accentuar l’ús actiu de la llengua. [3] Diccionaris terminològics o especialitzats per la temàtica, que recullen únicament el vocabulari d’un camp del saber determinat. Les definicions inclouen únicament els trets distintius de la noció, i prescindeixen d’informació enciclopèdica. [4] Diccionaris bilingües o d’equivalències. Són obres que recullen les equivalències dels significats en dues llengües, sense definir-los. Amb una filosofia semblant, hi ha els diccionaris plurilingües, que estableixen les equivalències en més de dues llengües. [5] Diccionaris de sinònims i antònims. Diccionaris que recullen els sinònims i els contraris de les entrades que registren. [6] Diccionaris d’abreviacions. Diccionaris especialitzats que recullen aquelles paraules que presenten una forma abreujada. Les formes abreujades que acostumen a recollir són les abreviatures, els símbols, els acrònims i les sigles. Tots aquests diccionaris esmentats fins ara responen a un criteri d’ordenació alfabètic. Hi ha tres tipus de diccionaris, però, que s’allunyen, en part, d’aquest sistema classificatori. Es tracta dels diccionaris visuals, els ideològics i els inversos.
El terme malaltia de les vaques boges es pot trobar en un diccionari general de llengua?
|