EL PROGRAMARI LLIURE I LES LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS (CC)

El programari lliure, segons el defineix Richard Stallman, figura clau d’aquest moviment i un dels principals impulsors de la Free Software Foundation (FSF), és aquella peça de programari que compleix i garanteix les quatre llibertat següents:

[1] Llibertat d’execució i ús il·limitat per a qualsevol usuari.
[2] Llibertat d’analitzar i modificar per propi ús (i per tant l’accés al codi font és bàsic).
[3] Llibertat de còpia.
[4] Llibertat de distribució amb qualsevol tipus de modificació.

Aquestes llibertats les garanteixen diverses llicències que van lligades a la distribució del programari. La més popular és la llicència GPL, però n’hi ha d’altres. La definició de lliure, que en anglès també té el significat de gratuït (free), és adreçada al seguit de llibertats que ha de tenir l’usuari i no es refereix, com se sol creure, al seu cost. Es dóna el cas de programes informàtics que són gratuïts però no són lliures atès que el seu codi no és disponible per a l’usuari i per tant té restringides algunes accions de les llibertats esmentades.

Hi ha altres raons i avantatges que justifiquen l’aposta pel programari lliure. Els avantatges tècnics són prou contundents: més qualitat, més seguretat i estabilitat. Aquests aspectes s’aconsegueixen,
justament, per l’accessibilitat al codi. Milers de persones construeixen, revisen i auditen les aplicacions i com estan programades. És un treball col·lectiu on tot l’esforç es manté públic i es
reinverteix en el mateix procés; per això és important assegurar que la propietat d’aquest coneixement sigui garantida de manera col·lectiva.

Els arguments econòmics són un darrer raonament important d’aquest argumentari. En el model de negoci del programari lliure no es paguen llicències. Es paguen serveis i suport. Aquest model econòmic beneficia països on la indústria TIC està obligada a pagar costos de llicències de productes estrangers atès que les seves empreses només són desenvolupadores d’aplicacions o integradores de serveis.

El discurs ètic del programari lliure i els plantejaments relacionats amb la propietat i el fet de compartir el coneixement han arribat també al món de la cultura i dels continguts digitals. El concepte cultura lliure (free culture) ha estat popularitzat i s’ha consolidat jurídicament a partir del treball de l’advocat nord-americà Lawrence Lessig i el seu llibre Cultura lliure. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat.

Les llicències Creative Commons (CC), amb diversitats d’usos i possibilitats i adaptades als marcs jurídics de regulació de la propietat intel·lectual de cada país, són les que articulen el discurs de la cultura lliure. Els drets d’autor, l’intercanvi de música a través de les xarxes P2P, els dipòsits documentals de lliure accés són àmbits en els quals es debat l’ús i les possibilitats de les llicències CC.

La Viquipèdia és un exemple de construcció d’un espai de coneixement que intenta garantir que el seu futur segueixi essent lliure a través de les llicències CC.

El concepte lliure que es desprèn del programari lliure s’ha d’associar a llibertats d’usuari i no a cost econòmic del producte. Llibertats referides a la lliure còpia, distribució, estudi i millora en forma de treball cooperatiu.

El programari lliure es caracteritza perquè sempre és gratuït?