|
Resposta
Compte. En una investigació s’acostumen a formular diverses hipòtesis
per a un mateix problema.
Resposta
En algunes investigacions, és habitual formular diverses hipòtesis
sobre un mateix problema, de manera que diverses hipòtesis “rivals”
competeixen per proporcionar una solució satisfactòria al problema.
La recerca empírica decidirà quina soluciona millor el problema.
|
||
|
| |
|
|||||
|
FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESI Un cop delimitat el problema a investigar, la formulació d’hipòtesi és el punt clau de la investigació, perquè en depèn la resta de tasques que cal dur a terme, començant pel mètode de comprovació que serà rellevant o inútil. Per formular la hipòtesi, l’investigador recorre als coneixements previs que té sobre el problema i especula sobre la possible relació entre dos fenòmens. Una hipòtesi ben formulada té en compte:
Segons la relació que formula la hipòtesi, se sol distingir entre variables independents (causes, factor desencadenant) i variables dependents (efectes, conseqüència). El factor desencadenant (variable independent) se sol produir espontàniament en les investigacions que es basen en l’observació; en canvi, en les experimentals és manipulat per l’investigador. D’altra banda, la variable dependent varia d’acord amb els canvis o modificacions de la variable independent. La direccionalitat tradueix les expectatives de l’investigador, fet que va en detriment de la imparcialitat del mètode científic. No obstant això, el fet d’ escollir el problema d’estudi suposa que l’investigador ja en té una intuïció o expectativa.
És bo que en una investigació hi hagi hipòtesis, perquè estimulen el treball de recerca. Una investigació ha de basar-se en una única hipòtesi.
|