QUÈ ÉS UNA HIPÒTESI?

El terme hipòtesi deriva del grec i significa “el que es posa a la base d’alguna cosa”.

En un sentit general, entenem per hipòtesi una suposició per a treure la solució a un problema: formulem una hipòtesi quan volem predir el que esperem que passi amb un determinat objecte si es compleixen unes determinades condicions.

A la vida diària, tots fem servir la capacitat de crear cadenes de raonaments hipotètics que ens ajudin a resoldre un problema. Creem moltes i variades hipòtesis quan ens proposem esbrinar per què un llum no funciona o on hem deixat les claus; per recordar els nostres compromisos per al dia següent; per explicar-nos els canvis d’humor d’una persona propera; per predir la nota que traurem d’una assignatura o la victòria del nostre equip favorit.

De fet, el pensament hipotètic és una capacitat intel·lectual de l’ésser humà que permet resoldre problemes, si la hipòtesi està ben formulada, o conduir a raonaments fal·laciosos, com passa quan s’ometen possibilitats o els supòsits són poc adequats.

Les hipòtesis són sovint constituïdes per proposicions condicionals, és a dir, enunciats que afirmen com a vertader la condició que un altre enunciat ho sigui.

“Si A, aleshores B”.

En el seu sentit metodològic, la hipòtesi és un enunciat o conjunt d’enunciats que intenta explicar o raonar un fenomen. Es tracta d’una especulació raonada que efectua l’investigador sobre com es comporten els fenòmens reals objecte d’estudi. Per acceptar-la o no caldrà dur a terme una comprovació empírica, després de la qual, si la hipòtesi és veritable, es convertirà en una teoria.

Treballar amb hipòtesis té molts avantatges. D’una banda, la hipòtesi permet delimitar la recerca: l’investigador que no en formula corre el risc d’aconseguir uns resultats nuls o, si més no, superficials. De l’altra, com que es fonamenta en teories prèvies, fa una funció d’enllaç entre el coneixement nou i el coneixement previ.

Com a eina metodològica, la hipòtesi explica o prediu la relació entre dues o més variables i es formula en una proposició simple. Les proposicions simples són oracions que transmeten una única idea. S’expressen a través d’enunciats o oracions declaratives. A diferència de la pregunta, que expressa dubte o incertesa, la hipòtesi expressa una resposta, tot i que provisional, al problema d’investigació. Per això s’enuncia en forma declarativa. Només les oracions declaratives transmeten una proposició, que pot ser una afirmació verdadera o falsa.

L’oració declarativa ha de tenir subjecte (cosa sobre la qual afirmem o neguem alguna cosa), verb (acció o estat del subjecte) i predicat (allò que s’afirma o nega del subjecte).

La formulació d’hipòtesis constitueix la base de la investigació científica.

Tota afirmació pot ser una hipòtesi, encara que sigui una afirmació aïllada.