AL PEU DE LA LLETRA

El procediment de presa d’apunts més habitual entre els estudiants universitaris és el que pretén recollir la màxima informació possible de manera molt similar al missatge original. Aquestes decisions sobre què s’anota als apunts i com es fa sovint porten implícita una determinada manera d’estudiar i, en definitiva, d’aprendre.

Un supòsit d’aquesta presa d’apunts podria ser la que es descriu tot seguit, personificat en el Vicenç, un estudiant de segon curs de Dret, en l’assignatura de Dret Penal.

Des que ha començat Dret Penal que no entén gaire la matèria i cada vegada li interessa menys. Tot i que a classe el professor explica a poc a poc, perd el fil del seu discurs i no el comprèn. Sap que l’examen consistirà a desenvolupar un dels temes explicats a classe. Per poder aprovar intenta anotar i reproduir el que diu el professor a classe, apuntant fil per randa les seves paraules encara que no hagi entès res de res. Pensa que si és capaç de memoritzar tot el contingut dels seus apunts, el dia de l’examen ja se’n sortirà... Si hi posa les mateixes idees i paraules que utilitza el professor no li poden comptar malament, oi?

És fàcil arribar a la conclusió que en Vicenç pren uns apunts literals: intenta anotar i reproduir el que diu el professor a classe, és a dir, anota el discurs del seu professor al peu de la lletra. Però com són aquests apunts? I per què els pren d’aquesta manera?

Observant els apunts d’en Vicenç es pot veure que presenten algunes característiques definitòries de la presa d’apunts literal:

    [1] El text resultant és molt similar a l’original i segueix el mateix ordre i estructura.
[2] El redactat s’escriu en una sola columna, tot seguit.
[3] Es fan servir certs sistemes de reducció de la informació per augmentar la velocitat de l’anotació, com ara l’eliminació de paraules sense significat i l’ús d’abreviatures.

Reflexionant sobre aquest cas es poden suposar algunes de les condicions que el porten a fer aquest tipus d’apunts:

    [1] L’objectiu d’en Vicenç és aprovar l’examen i no pas aprendre sobre dret penal.
[2] L’avaluació que fa el professor consisteix a desenvolupar un tema, i per això en Vicenç potser pensa que no li caldrà relacionar conceptes o aportar noves idees o reflexions.
[3] No té prou coneixements previs (no està familiaritzat amb el tema ni entén l’assignatura) per poder, a més d’escoltar i anotar, interpretar, seleccionar la informació i expressar-la amb les seves paraules.
[4] El professor explica a poc a poc, cosa que li permet anotar les seves paraules sense necessitat d’utilitzar cap sistema de reducció de la informació.
[5] També és possible que en Vicenç sigui molt hàbil i veloç a l’hora d’anotar.
[6] Com que aquest tipus d’apunts és el més conegut i utilitzat a les universitats, potser en Vicenç desconeix altres maneres d’anotar la informació.

Tot i ser els més utilitzats, per norma general els apunts literals no són els més recomanables, perquè no asseguren la comprensió del missatge de l’emissor. Sovint l’alumne està massa centrat a escoltar i apuntar tota la informació de manera fidedigna, i aquesta concentració li dificulta la possibilitat de comprendre allò que va escrivint. Això també fa que sovint siguin uns apunts que es presten a memoritzar-los mecànicament si no se’n fa una reelaboració posterior. Malgrat això, hi ha situacions en què són adients aquests apunts, sobretot quan es vol apuntar informació molt nova o un tipus d’informació que difícilment es pot anotar amb altres paraules com pot ser una definició, unes dates...

Prendre apunts és un procediment d’aprenentatge més complex que no pas la simple còpia de la informació que aporta l’emissor. Excepte en casos concrets, no ens podem convertir en copistes o mecanògrafs; hem d’escoltar-interpretar-apuntar.

La presa d’apunts literal és la més recomanable per comprendre els apunts quan es recuperen després d’un determinat temps. Esteu d’acord amb aquesta frase?
Sí
No