Acudit alemany

Any 1948
En una universitat qualsevol, el primer dia del curs un professor entra a la seva classe. Els alumnes s’aixequen. El professor diu: “Bon dia!” Els alumnes contesten: “Bon dia!”, tornen a seure ordenadament i el professor comença la lliçó.

      Any 1968
A la mateixa universitat, el professor entra a la classe el primer dia de curs. Els estudiants seuen de qualsevol manera. Ningú no s’aixeca. El professor diu: “Bon dia!” Un dels alumnes aixeca el braç i contesta: “Això haurem de discutir-ho!”		       Any 1998
Altre cop a la mateixa universitat i també el primer dia de curs, un professor arriba a classe. Ningú no s’aixeca. El professor diu: “Bon dia!” Ningú no respon i els alumnes escriuen als apunts: “BON DIA!”

A. Cros

 

Sovint s’interpreta que uns bons apunts són els que recullen tota la informació per tal de recuperar-la en qualsevol moment i, per tant, es conceben com una eina de repetició (com fan els estudiants de l’exemple), sense que prèviament al procés d’anotació s’hagi reflexionat sobre el contingut d’anotació i sobre el procediment per prendre apunts que s’utilitzarà, i per què i per a què s’utilitzarà; és a dir, lluny d’entendre els apunts com un procediment per aprendre. És important, per tant, tenir clar què s’ha d’anotar i com s’ha d’anotar en diferents escenaris d’aprenentatge a la universitat.