LLEGINT UN ARTICLE

Sovint els professors demanen o recomanen als seus alumnes que llegeixin algun article que es proposa a la bibliografia de l’assignatura per tal de completar el que s’explica a classe. En aquestes situacions hi ha estudiants que prenen notes mentre llegeixen les lectures recomanades.

En el cas que es facin anotacions d’un article o d’un llibre, de ben segur que el procés d’anotació que se segueix i el tipus d’apunts són diferents de si es prenen notes a classe o en una conferència, atès que les fonts d’informació són diferents.

Les principals diferències entre la presa d’apunts d’una font oral (classe, seminari...) i una font escrita (article, llibre, web...) són les que s’esmenten a continuació:

   

[1] A una font escrita s’hi té accés sempre que es vol, a diferència d’una exposició oral, en la qual només es té accés al contingut en el moment en què es presenta. En aquest sentit es pot ser més selectiu amb la informació escrita i organitzar-la en funció dels interessos personals.

[2] Les habilitats implicades també són diferents. En cas d’anotar d’un llibre o article no es tracta d'escoltar de manera activa, sinó que s’ha de llegir comprenent i, a continuació, decidir el que s’anota. En alguns casos el text ja assenyala quins són els punts més importants (negretes, cursives, resum o síntesi al final del text, esquemes o quadres sinòptics, etc.), que poden ajudar en aquest procés de destriar el que és més rellevant; però en canvi, en d’altres tipus de lectures pot ser que no hi hagi cap indicador que faciliti la identificació de la informació rellevant.

D’altra banda, de què dependrà que es prenguin apunts d’un article o no? I encara més: aquestes diferències que s’han comentat, com incidiran en el tipus d’anotació de l’article?

El tipus d’anotació que es faci vindrà guiat principalment per l’objectiu de lectura. En els exemples que s’adjunten es poden consultar alguns objectius que poden incidir en la tria de què s’anotarà i per què.

En funció de l’objectiu es podran utilitzar procediments diferents per entendre la informació:

    [1] Subratllar l’article i posteriorment fer-ne un esquema o resum que reculli les idees més rellevants.
[2] Lectura de l’article, sense fer cap tipus d’anotació. En el moment de finalitzar la lectura es pot decidir que no es necessita anotar cap idea perquè ja s’han pogut interioritzar totes i, per tant, es poden recuperar quan es vulgui. Pot passar, però, que quan es necessitin no s’hi pugui accedir i calgui tornar a llegir-lo.
[3] Anotacions al marge que recullin les idees que es mostren en el text amb les pròpies paraules, per tal de recuperar-les quan siguin necessàries. En aquest cas no es perd l’estructura original del text i es poden recordar les idees amb facilitat.

Prendre apunts d’una font escrita implica posar en joc unes habilitats i utilitzar uns procediments diferents de quan es prenen apunts d’una font oral. És important que es tingui en compte l’objectiu de la lectura per tal de fer de la presa d’apunts en aquestes situacions una eina d’aprenentatge útil i funcional.

En una de les assignatures el professor us proposa llegir uns articles per aprofundir en la matèria i conèixer altres perspectives del que s’ha presentat a classe, però aquestes lectures no seran matèria d’examen. Decidiu llegir-vos un dels articles, perquè així creieu que podreu fer alguna aportació interessant a l’examen. Creieu que en aquest cas caldria prendre notes de l’article?
No