Resposta
Compte. Un text produït o adreçat a l’àmbit universitari no té les mateixes característiques que un informe elaborat en l’àmbit laboral, per exemple.
Resposta
Exacte. Un text escrit per a l’àmbit universitari té unes característiques diferents d’altres textos (els universitaris són textos especialitzats que han de ser precisos, concisos i neutres).
Resposta
Compte. No s’hauria de prescindir del procés documental. Documentar-se és ampliar coneixements i passar-los pel propi sedàs per incorporar aquesta nova informació en el treball que s’està confegint.
Resposta
D’acord. És aconsellable no prescindir del procés de documentació a l’hora d’elaborar un treball. Caldrà assimilar el que s’ha llegit i, si s’escau, incorporar-ho en el propi treball.
Resposta
D’acord. L’esquema és l’embrió del que serà el text definitiu i marcarà el camí que ha de seguir el text.
Resposta
Compte. L’esquema ajuda a precisar i concretar la idea que es vol desenvolupar en el text. Aquest és un dels motius que fa que elaborar un esquema sigui un bon recurs.
Resposta
D’acord. Tot i que no tots els autors ho fan, planificar ajuda a tirar endavant el text amb coherència.
Resposta
Compte. Tot i que hi ha autors que no ho fan, la planificació és una fase més de la producció textual. Planificar, però, no vol dir no donar pas a l’espontaneïtat.
Resposta
Compte. L’esquema defineix el que serà el pla d’actuació; s’hi apunten idees que s’hauran de desenvolupar. L’esborrany comença a desenvolupar les idees que s’apuntaven a l’esquema.
Resposta
D’acord. L’esquema seria el pas previ a l’esborrany. I l’esborrany seria el pas intermedi entre l’esquema i el text definitiu. Podem parlar d’esborranys més que d’esborrany.
Resposta
Compte. No n’hi ha prou de fer una o diverses reescriptures d’un text si abans no s’ha fet una reflexió d’aquest procés de reescriptura. Cal tenir clar, abans de reescriure, quin és el nou objectiu o l’intent de millora del text.
Resposta
En efecte. Moltes vegades, per la dificultat que representa fer una reflexió de la falta d’eficàcia comunicativa d’un text, l’escriptor el reescriu, fins i tot diverses vegades, sense haver premeditat el nou objectiu o l’intent de millora.
Resposta
Compte. Tot i que, en general, en l’àmbit acadèmic la comunicació es vehicula mitjançant l’ús dels registres formals (estàndard i cientificotècnic), els registres informals (col·loquials i vulgars, tot i que el primer més que el segon) poden aparèixer quan la relació entre l’emissor, el tema i l’audiència és molt propera, relació pròpia, per altra banda, de les relacions interpersonals entre iguals.
Resposta
En efecte. Tot i que els registres col·loquials o vulgars solen quedar exclosos de la comunicació acadèmica, si no es tracta d’exemplificar aspectes concrets dels usos lingüístics, cal reservar l’erudició o els cultismes per a aquelles ocasions que ho requereixin.
Resposta
Compte. Els signes de puntuació asseguren la correcta interpretació del missatge i s’han de col·locar a mida que s’escriu.
Resposta
D’acord. Els signes de puntuació són tan importants com qualsevol altre element i no s’han de deixar pel final. S’han de col·locar a mesura que s'escriu perquè després no hi hagi lloc per a les interpretacions ambigües.
Resposta
Compte. Un text formalment desigual és més difícil de llegir i més complicat de localitzar-hi la informació.
Resposta
D’acord. Un text ha de ser formalment igual, amb un ús sistemàtic de les convencions. Així serà més fàcil de llegir i entendre’l, a més, el lector s’hi sentirà més atret.
Resposta
Compte. L’ús dels tipus de lletra no és arbitrari, cada tipus té una funció diferent.
Resposta
Exacte. Usar un tipus de lletra o un altre no depèn del gust de qui escriu sinó que cada tipus de lletra té una funció específica. L’ús coherent, sistemàtic i d’acord amb les convencions unificaran el text i el dotaran de qualitat.
|
|
Indiqueu si les afirmacions següents són certes o no
1) Un text escrit per a l’àmbit universitari té les mateixes característiques que un text de qualsevol altre àmbit.
2) A l’hora de fer un treball podem prescindir del procés de documentació.
3) Creieu que elaborar un esquema abans d’escriure un text és un bon recurs?
4) És convenient fer una planificació de com haurà de ser el text que produirem.
5) És el mateix un esborrany que un esquema.
6) Podrem dir que un text és eficaç des del punt de vista comunicatiu un cop hagi passat per un procés de reescriptura.
7) L’únic registre possible en l’àmbit acadèmic és el formal.
8) Els signes de puntuació no són importants i els podem col·locar una vegada haguem escrit el text.
9) Un text formalment desigual i sense sistematitzacions però amb bons continguts es llegeix igual de bé que un altre text formalment treballat.
10) L’ús de diferents tipus de lletra no respon a cap més criteri que al gust de l’escriptor.
Assaig breu
Redacteu un text breu (d’unes 250 paraules) on expliqueu les passes que seguiu a l’hora d’elaborar un treball per alguna assignatura, des del moment que el professor us encarrega la feina fins que la lliureu (no us oblideu el període de reflexió, d’estructuració del treball...).
|