MARCADORS TEXTUALS

El principal element lingüístic que permet relacionar les idees de manera lògica són els marcadors textuals o connectors discursius, denominació que engloba preposicions, conjuncions, adverbis o locucions que expliciten la relació que s’estableix entre enunciats, paràgrafs i capítols. Aquestes expressions específiques cohesionen el text, a la vegada que expressen lingüísticament les relacions lògiques que hi ha entre les seves parts.

Els marcadors poden servir tant per unir oracions com paràgrafs entre si: així, a l'interior del paràgraf, augmenten la cohesió entre les oracions i indiquen les relacions que les idees mantenen entre si; en el conjunt de l'escrit, actuen com a elements estructuradors, articulen les diferents parts que el componen i indiquen l'ordre d'exposició, la jerarquia i la importància de les informacions.

Exemple

Les causes de molèsties poden ser diverses i no sempre evidents: d’una banda, podrien ser causades per un estiu força sec. En aquesta situació, és probable que els efectes de la sequera afectin tota la població de senglars i, per tant, les molèsties seran més freqüents, amb una major abundància d’animals. Així i tot, la situació de penúria s’acaba —i, per tant, la majoria de les molèsties també— amb l’arribada de les pluges al final de l’estiu.

En d’altres situacions, els problemes no sempre són deguts al nombre de senglars. Alguns estudis han mostrat, per exemple, que el nombre de col·lisions entre vehicles i senglars no es correlaciona amb la densitat de senglars, però sí amb la freqüència de batudes de senglar, essent les col·lisions més freqüents en dies posteriors a les batudes a causa del desplaçament d’animals que provoquen les batudes (Markina, 1999).

S. CAHILL

Mitjançant expressions del tipus “així i tot”, “d’una banda”, “per tant”, etc., l’autor trava i connecta les oracions entre si, de manera que la unió resultant sigui un fluid d’informació i no un conjunt de frases aïllades. De fet, els marcadors textuals actuen com a punts de referència útils per al lector i li permeten seguir l’entramat lògic del text amb un esforç menor. Així, faciliten la complexa tasca de llegir.

D’aquesta manera, els connectors augmenten la llegibilitat del text, ja que n’anticipen el contingut i en guien la lectura. Per exemple, si en començar un paràgraf el lector troba l’expressió “no obstant això”, entén que la idea que s’hi formula és oposada a l’anterior. Si hi troba l’expressió “dit d’una altra manera”, entén que la informació que s’introdueix és una reformulació de l’anterior. Si l’expressió és “per tant”, entén que l’autor hi inicia la conclusió.

En definitiva, els marcadors indiquen al lector com ha d'interpretar el text. Alguns manuals de redacció il·lustren aquesta funció comparant-la amb la que tenen els senyals de trànsit: de la mateixa manera que els senyals viaris indiquen “canvi de rasant”, “corba perillosa” o “direcció prohibida”, les informacions que transmeten els marcadors són del tipus: “la informació que ve a continuació és oposada a l’anterior”, “la informació que ve a continuació és una reformulació de l’anterior” o “atenció: ara ve la conclusió”.

A continuació es mostren els principals usos dels marcadors, i se n’ofereixen alguns exemples:

[1] Introduir el tema del text: l'objectiu principal de / aquest escrit tracta de / ens proposem d'exposar

[2] Començar un tema nou: respecte a / pel que fa a / un altre punt és / quant a /sobre / el punt següent tracta de / en relació amb

[3] Marcar ordre: per començar / d'entrada / en primer lloc / en segon lloc / en tercer lloc / primerament / segonament / tercerament / en darrer lloc / en últim terme / al final / finalment / per acabar

[4] Distingir: d'una banda / de l'altra / d'altra banda / per un costat / per l'altre / per una altra part / al contrari / en canvi

[5] Continuar sobre el mateix punt: a més a més / després / tot seguit / així mateix / a més / així doncs

[6] Fer èmfasi: és a dir / cal insistir / en altres paraules / el més important és / dit d'una altra manera / la idea central és / tal com s'ha dit / val la pena dir / en efecte / això és

[7] Donar detalls: per exemple / en particular / com a mostra / en el cas de / com és ara / a saber / així

[8] Resumir: en resum / breument / resumint / en poques paraules / globalment / recollint el mès important

[9] Indicar temps: abans / anteriorment / poc abans / al mateix temps / simultàniament / en el mateix moment / llavors / després / més tard / més endavant / a continuació / tot seguit

[10] Indicar espai: a dalt / a baix / més amunt / més avall / davant / darrere / sobre / sota / a la dreta / a l’esquerra / al mig / al centre / a prop i lluny / de cara i d'esquena / endins / enfora

[11] Indicar causa: perquè / vist que / a causa de / a raó de / ja que / per culpa de / atès que / considerant que / gràcies a / a raó de / considerant que

[12] Indicar conseqüència: en conseqüència / a conseqüència de / per tant / de manera que / per això / per aquest fet / doncs

[13] Indicar condició:si / només que / posat que / en cas que / amb la condició que

[14] Indicar finalitat: perquè / per tal de / a fi de / la finalitat del qual / amb l'objectiu de

[15] Indicar oposició: en contra / al contrari / per contra / no obstant això / tanmateix / amb tot

[16] Indicar objecció: però / en canvi / no obstant / ara bé / amb tot / tanmateix / encara que / malgrat de / per bé que / tot i que / encara que

[17] Per emfasitzar: és a dir / en altres paraules / cal insistir en / dit d’una altra manera / el més important / això es / la idea central és / cal tornar a dir / tal com s’ha dit

[18] Per exemplificar: per exemple / en el cas concret / com a exemple / un bon exemple d’això és / es pot exemplificar / una bona mostra

[19] Per concloure: així / així que / de manera que / en conclusió / en conseqüència / per acabar / llavors / per tant / en conclusió / així doncs / per concloure / finalment / en definitiva