LA INTERCOMPRENSIÓ LINGÜÍSTICA

L’augment de la mobilitat internacional ha comportat una necessitat creixent pel coneixement d’altres llengües. La realitat multilingüe actual exigeix una major capacitació lingüística dels ciutadans, i la universitat, com a centre propagador de coneixements, ha de proveir els mitjans que assegurin la intercomprensió entre les persones de diferents nacionalitats.

L’aprenentatge complet d’una llengua pot convenir en determinades situacions, però segurament no és la millor opció per a estades curtes. Hi ha moltes maneres de saber una llengua, i no sempre es fa necessari tenir-ne un coneixement total. En molts casos, com els dels estudiants de mobilitat, o les persones que visiten un país per un període no gaire llarg, sembla més oportuna l’adquisició d’unes habilitats parcials, més enfocades a la comprensió (oral i escrita) que a la producció.

En aquest sentit, l’aprofitament del parentiu entre llengües es revela com una excel·lent porta d’entrada al multilingüisme, ja que la proximitat entre les llengües d’una mateixa família facilita que hi hagi un cert grau d’intel·ligibilitat i redueix les dificultats lògiques de comprensió, ateses les múltiples similituds lingüístiques que presenten: sintàctiques, lèxiques, fonètiques, morfològiques...

Així, per exemple, la proximitat entre les llengües romàniques permet que un estudiant que ja sàpiga castellà o qualsevol altra llengua d’aquesta família trigui poc temps a poder entendre el català i seguir, així, les classes que s’hi imparteixen.

A més, cal recordar que la varietat cientificotècnica, que és la utilitzada a la docència, presenta més similituds que la varietat pròpia dels usos informals i és, per tant, més fàcil de comprendre.

Una persona que sàpiga una llengua romànica pot estar en condicions d’entendre el català.