L’ARGUMENTACIÓ EN ELS TEXTOS

En una llengua es troben textos que presenten arguments i altres que no en presenten, fet que és convenient poder distingir. Els textos amb arguments són els que donen raons, els que expliquen el perquè del que afirmen.

Pel que fa a la gran quantitat de tipus de textos més o menys estereotipats que existeixen (cartes, convenis, esqueles, notes, missatges de correu electrònic, ressenyes, etc.) no podem afirmar categòricament que alguns siguin, per definició, argumentatius, i que altres no ho siguin, ja que textos molt diversos poden contenir trets o passatges amb les característiques bàsiques de l’argumentació.

Es pot fer servir el concepte de seqüència argumentativa (que existeix en relació amb quatre tipus més de seqüències: narrativa, descriptiva, explicativa, conversacional) per referir-se a una unitat més petita que el text, més manejable i identificable, que conté els trets mínims d’una argumentació. Les seqüències argumentatives es poden localitzar en diverses tipologies textuals. Defineix la seqüència argumentativa l’existència, com a mínim, d’una conclusió i un argument en què es basa.

Alguns textos presenten només seqüències argumentatives i són, per tant, homogenis (un discurs de defensa en un procés judicial, per exemple, molt cenyit a refutar unes acusacions). Molts altres textos presenten una estructura heterogènia, amb diverses seqüències de tipus diferents. És el cas, per exemple, d’una narració que conté un passatge on hi ha una breu argumentació, que es pot representar de la manera següent:

[seqüència narrativa [seqüència argumentativa] seqüència narrativa]

Si no es pot afirmar, en general, que hi hagi textos radicalment argumentatius davant altres que no ho siguin, sí que es pot provar de determinar quina és la seqüència dominant en un text. En el cas de molts dels textos relacionats amb l’àmbit universitari (articles, ressenyes, presentacions orals), com es veurà més endavant, la seqüència dominant (única o no) és molt sovint l’argumentativa i, a més, la finalitat última del text és també molt sovint argumentar.

És més freqüent trobar textos que combinen seqüències argumentatives amb altres tipus de seqüències que no textos argumentatius purs.