|
|
Activitat 11 50 minuts Construïu un text argumentatiu seguint l’estructura o l’estratègia expositiva que us sembli més rendible i utilitzant els arguments que us semblin més oportuns. Feu-hi servir elements lingüístics i retòrics adequats. El text ha de ser una resposta a l’escrit següent de Joan Fuster, "Contra la música", escrit ja fa uns anys. Contra la música ¿No es produirà, qualsevol dia, una reacció a favor del silenci? Trobe que anem pel camí d’una saturació alarmant. Mai, la gent —les multituds— no havien tingut accés a la música sinó de tard en tard, i amb motius de festa religiosa o profana. Les classes altes, potser una mica més, però tampoc gaire. Inventaren el gramòfon i els seus discos primitius, i això ja fou una mena de "democratització". Amb els transistors i els altres trucs més o menys electrònics, la música ha esdevingut l’aliment sistemàtic de l’orella humana. En els bancs, en les botigues, en els cementiris civilitzats, en els bars, en els trens, a tot arreu, la música us acompanya. Pel carrer, veieu individus que caminen amb els auriculars posats, i els conductors de cotxes engeguen, amb el vehicle, la seua ràdio-cassette. I no cal ni parlar dels locals especialitzats: les discoteques, per exemple. Ara no importa quina música siga: Bach o els Rolling, Mantovani o Peret, una "cobla" o un "corrido" de Plácido Domingo. Cadascú, probablement, s’ajusta a les seues preferències, i que Déu Nostre Senyor ens faça a tots uns sants. El cas és que vulguem-ho o no, naveguem permanentment enmig d’un "discurs sonor" qualsevol. Com que és molt fàcil de fer-ho, podríem atribuir-ne la culpa a les "multinacionals" del ram. I no ens equivocaríem... ¿Un retorn al silenci? Serà difícil. En les àrees urbanes, el silenci no existeix. I, de més a més, ¿per a què el silenci? Hem abandonat els usos de la conversa gratuïta, i tenim por de la soledat. Tot va lligat. El problema és que "sentim" música, i no l’"escoltem"... FUSTER. J.
|