Resposta
El text presenta una àmplia part central que no és ni introductòria ni conclusiva
Resposta
D’acord. El primer paràgraf fa una introducció i una justificació del títol. Situa el lector, a més, a partir d’una autoritat: Espanya és el país més sorollós d’Europa. És la primera part del text. La segona part, consta dels paràgrafs segon, tercer i quart (cada paràgraf pot ser una subpart). Presenta una conclusió parcial (que no és la definitiva del text) i els arguments que la defensen: a ciutat o al camp hi ha molt de soroll, i el mal ús i abús dels mòbils també genera molt de soroll. La tercera part conté la conclusió: el civisme, el respecte als altres pot contribuir a pal·liar aquesta situació de violència acústica. Després de la conclusió hi ha els arguments que la defensen, que van fins al final del text.
Resposta
No. El text no argumenta contra una conclusió i uns arguments previs. La segona part no hi és, doncs.
Resposta
No. Presenta sobretot un altre tipus d’arguments.
Resposta
No. Té realment un sistema argumentatiu consistent.
Resposta
Exactament. El text és farcit d’exemples (encara que també hi ha algun altre tipus d’argument, com el d’autoritat del primer paràgraf), fins al punt que és la seva característica retòrica més destacada. L’existència de soroll a ciutat és argumentada amb una gran quantitat d’exemples; l’existència de soroll al camp, també; i la violència acústica dels mòbils, igualment. Fins i tot la conclusió és avalada amb una rècula d’exemples de civisme i respecte. El text no presenta, doncs, equilibri pel que fa als arguments que aporta, però aquest fet és fruit d’una tria estilística intencionada, respectable i efectista. La reiteració d’exemples, a més, contribueix a crear una sensació d’hostilitat equiparable a la que mou l’autor de l’article a plantejar la seva queixa contra el soroll.
Resposta
No, "hi ha" no actua de connector.
Resposta
Efectivament. Són les dues expressions que modulen l’avenç de les idees dins el desenvolupament. És important, també, la transició cap a la conclusió que s’introdueix amb la fórmula valorativa "I no és veritat".
Resposta
Compte, sí que hi ha aquesta mena de recurs.
Resposta
D’acord. El text és ple d’exemples amb un clar efecte de reiteració. De vegades les paraules que els introdueixen són repetides ("quan... quan... quan", al segon paràgraf; "ocorre... ocorre", al tercer paràgraf; "que... que... que... que... que..." al paràgraf final. Sovint els exemples s’exposen, a més, amb unes estructures lingüístiques clarament paral·leles.
Resposta
Compte, sí que hi ha aquest recurs.
Resposta
Al text hi ha una mirada humorística sobre alguns dels esdeveniments quotidians associats amb el soroll, i una fina ironia. Observeu, per exemple, la referència al veí que justifica que ha de fer les obres lentament; la referència a les passejades a crits dels turistes o la referència a la moderna segadora elèctrica que el veí farà servir per arranar l’herba del jardí. L’humor i, en concret, la ironia, són propis dels textos amb arguments.
Resposta
Sí que es produeix.
Resposta
Sí, la paraula "violència", que sembla massa forta a l’autor és justificada i defensada al principi del text. És habitual que els textos argumentatius es plantegin el sentit dels termes que fan servir, i que els defineixin o redefineixin per marcar el terreny al receptor (vegeu les explicacions del primer bloc de contingut sobre aquesta qüestió). La reflexió sobre els elements de la llengua que es fan servir, doncs, es pot considerar un tret dels textos argumentatius.
Resposta
No ho heu encertat, sí que hi ha una citació.
Resposta
Efectivament, al primer paràgraf se citen entre cometes les paraules d’una autoritat, l’Organisme Europeu del Medi Ambient. La incorporació de citacions dins el text és un tret característic dels textos amb arguments.
Resposta
Sí que n’hi ha alguns, tot i que el protagonisme dels exemples és tan aclaparador que n’hi ha menys del que es podria esperar.
Resposta
D’acord. És el cas, per exemple, d’un verb valoratiu com "crec" (al primer paràgraf), o d’un verb de dicció com "em refereixo" (tercer paràgraf).
Resposta
Compte, sí que n’hi ha.
Resposta
Efectivament. Fixeu-vos en "negatius", "insuportable", "senzilla" i altres. L’actitud de valoració pròpia dels textos argumentatius és ben clara també en altres expressions com "Jo crec que no ho és" (primer paràgraf) i "I no és veritat..." (últim paràgraf). La presència de l’adverbi de negació que contenen aquestes dues expressions és també molt característica dels textos en què s’argumenta.
 |
|
Activitat 6
25 minuts
Resposta interactiva
Llegiu aquest text publicat a la premsa i seleccioneu la resposta correcta a les preguntes que es plantegen a continuació.
La violència acústica
Tal volta trobareu el terme violència una mica exagerat per aplicar-lo als problemes acústics. Jo crec que no ho és. Penseu que més de cent milions d’europeus suporten graus de soroll que "produeixen greus impactes negatius sobre la salut", en paraules de l’Organisme Europeu del Medi Ambient, i Espanya és considerat a la meitat dels noranta el país més sorollós d’Europa.
El brogit de la gran ciutat és normalment insuportable. Quan no hi ha cap veí que faci obres, l’estrèpit del trànsit us exaspera; quan les obres del veí s’han acabat comencen al carrer les dels operaris dels serveis públics, quan aquests descansen al vespre s’encenen els televisors que, sobretot a l’estiu amb les finestres obligadament obertes per la calor, no us deixen dormir. I no dic res de la fressa de les màquines a les fàbriques o de la remor permanent en algunes oficines que fa difícil que us pugueu concentrar en la vostra feina.
Però si teniu la sort de disposar d’uns dies de lleure i decidiu anar-vos-en al camp, on us heu comprat una caseta enmig d’un poblet de cent o dos-cents habitants, no us feu il·lusions, tampoc us deixaran tranquils. Resulta que en aquesta petita població el vostre veí porta un any ben bé fent obres, són tan cares —diu— que s’han de fer de mica en mica. Ocorre que en aquest cul de món hi ha quatre restaurants i als forasters que vénen a atipar-se no se’ls acut altra cosa que passejar-se després de sopar pel recinte medieval del poble comentant en veu alta les característiques de l’enclavament. Ocorre que el soroll de la maquinària de la fleca tampoc us deixa dormir, perquè el flequer té tanta calor que treballa amb les portes obertes de bat a bat, i quan de bon matí intenteu recuperar el son perdut, un altre veí aprofita el diumenge per engegar la seva moderna segadora elèctrica i arranar l’herbei del jardí.
Darrerament, a més a més, s’hi ha afegit un problema conseqüència dels avenços tecnològics, em refereixo a l’exasperació que us pot ocasionar el mal ús i l’abús dels telèfons mòbils. Pujar a un autobús urbà o a un tren regional i començar a sentir el concert de les diferents melodies dels mòbils és tot u. Però no n’hi ha prou amb aquesta simfonia, heu d’assistir també al drama dels amants que han trencat o al regateig dels empresaris tossuts o al regany dels pares als seus nois. I, si sou vianant, probablement sucumbireu a l’angoixa de veure els automobilistes conduir fent giragonses amb una sola mà al volant, mentre mantenen l’altra enganxada amb pega grega al petit mòbil. Sembla que no hi hagi escapatòria. I no és veritat, n’hi ha una de molt senzilla: el civisme, el respecte a l’altre. És a dir, per exemple, que els clients dels restaurants recorrin el recinte del poble en respectuós silenci, que el flequer desplaci el forn cap a la perifèria del poble, on no molesti, que els fabricants de segadores elèctriques les produeixin silencioses, que els usuaris de mòbils es retirin a la plataforma del tren o simplement tallin les trucades que no siguin d’emergència, que els conductors s’instal·lin un mòbil que funciona sense intervenció de les mans, etc.
ARGENTER, J.
[1] Quina estructura té el text?
|
|
Una estructura en dues parts: introducció i conclusió. |
|
|
Una estructura en tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. |
|
|
Una estructura en quatre parts: introducció, exposició dels arguments contraris, exposició dels arguments propis i conclusió. |
[2] Quin tipus d’arguments presenta, sobretot, el text?
|
|
Arguments deductius. |
|
|
No presenta arguments, ja que està constituït per fal·làcies. |
|
|
Arguments amb exemples. |
[3] Observeu aquest resum mínim i esquemàtic del text, que prova de ser respectuós amb la lògica més general del discurs, i responeu després la pregunta que es formula a continuació:
Hi ha violència acústica. Hi ha molt soroll a ciutat. Però també al camp. A més a més, hi ha el soroll dels mòbils. Sembla que no hi hagi remei. I no és veritat: hi ha la solució del civisme, del respecte.
Quins són els connectors principals del text?
|
|
Hi ha / hi ha / hi ha |
|
|
Però / A més a més |
[4] Trobeu al text algun recurs de repetició?
[5] Hi trobeu alguna mena de recurs d’humor o d’ironia?
|
|
No, el text no en conté. |
|
|
Sí |
[6] Trobeu al text alguna reflexió sobre el sentit d’alguna paraula?
|
|
No |
|
|
Sí, i és característic dels textos argumentatius. |
[7] El text presenta citacions?
|
|
No, es basa en l’observació personal de l’autor. |
|
|
Sí |
[8] Hi trobeu algun verb que pugueu considerar típic dels textos argumentatius?
|
|
No, l’autor els estalvia al màxim. |
|
|
Sí, n’hi ha alguns. |
[9] Trobeu al text alguns adjectius valoratius?
|