Resposta
Compte. Una exposició varia en funció de diversos factors. A més del tema, cal tenir en compte la composició del públic, el coneixement previ que té del tema i el temps de què es disposa per parlar.
Resposta
En efecte. Tot acte comunicatiu s’ha d’atenir a diferents aspectes: a més del tema, cal tenir en compte la composició del públic, el coneixement previ que té del tema i el temps de què es disposa per parlar.
Resposta
En general, per augmentar la comprensió de l’exposició, convé centrar-se només en tres o quatre idees clau, que caldrà completar amb informació complementària. Ara bé, la densitat informativa dependrà de les característiques de l’exposició.
Resposta
Compte. Es recomana que, per augmentar la comprensió de l’exposició, el discurs se centri només en tres o quatre idees clau, que caldrà completar amb informació complementària. Ara bé, la densitat informativa dependrà de les característiques de l’exposició.
Resposta
En efecte. Una exposició ben preparada té moltes més garanties d’èxit que una d’improvisada. La situació de comunicació oral requereix que l’orador porti en tot moment el control del discurs, cosa que només aconseguirà si preveu les necessitats de l’auditori i elabora un bon guió.
Resposta
Compte. En el moment d’exposar les idees davant d’un auditori, l’experiència és fonamental, però sense una preparació, ni l’orador més expert aconseguirà mantenir una lògica discursiva que atregui l’interès de l’auditori.
Resposta
En efecte. L’atenció de l’auditori és més alta en aquests moments. Al principi, perquè l’expectativa que genera la intervenció és alta; al final, perquè el públic percep que s’està acabant i està pendent del missatge final. També són aquests dos moments els que el públic recorda més. En decidir l’estructura de l’exposició, convé aprofitar aquests moments per presentar les idees més importants.
Resposta
No és cert. Si bé l’auditori pot estar atent durant tota l’exposició, sí que és cert que al principi i al final és quan l’atenció és més alta: al principi, perquè l’expectativa que genera la intervenció és alta; al final, perquè el públic percep que s’està acabant i està pendent del missatge final. També són aquests dos moments els que el públic recorda més. Per tant, en decidir l’estructura de l’exposició, convé aprofitar aquests moments per presentar les idees més importants.
Resposta
No és cert. Un bon orador ha de ser capaç de captar i interpretar correctament
el feedback que li dóna el públic. Si observa que el públic
no està atent, pot decidir canviar la manera de fer-ho (contingut, ordre,
to, etc.).
Resposta
En efecte. Cal ser conscient que el guió és una pauta, que s’ha
d’adaptar a les circumstàncies. Un bon orador ha de ser capaç de captar
i interpretar correctament el feedback que li dóna el públic.
Si observa que el públic no està atent, pot decidir canviar la
manera de fer-ho (contingut, ordre, to, etc.).
Resposta
En efecte. El públic s’interessarà per l’exposició si és fàcil de seguir, i per tant, si les idees s’exposen de manera entenedora. Si l’exposició és caòtica, per molt interessant que sigui el contingut, l’auditori hi perdrà l’interès.
Resposta
Compte. La claredat i l’ordre expositius són determinants per aconseguir l’atenció de l’auditori. Una presentació desordenada de les idees exigiria a l’auditori un esforç que no sempre està disposat a fer.
Resposta
Compte. Les variacions de volum són un recurs de varietat i ajuden a fer èmfasi en mots o frases, perquè actuen com un senyal que capta l’atenció dels oients i anuncien un gir en el discurs.
Resposta
En efecte. Les variacions de volum són un recurs de varietat i ajuden a fer èmfasi en mots o frases, perquè actuen com un senyal que capta l’atenció dels oients i anuncien un gir en el discurs.
Resposta
Compte. Tan desaconsellables són les intervencions en què els components no verbals són nuls com les gesticulacions excessives. Molta rigidesa resulta poc comunicativa, mentre que una gesticulació excessiva pot indicar nerviosisme i descontrol en la locució i desviar l’atenció dels oients.
Resposta
Fals.
Cal matisar aquesta afirmació. Tan desaconsellables són les intervencions en què els components no verbals són nuls com les gesticulacions excessives. Molta rigidesa resulta poc comunicativa, mentre que una gesticulació excessiva pot indicar nerviosisme i descontrol en la locució i desviar l’atenció dels oients.
Resposta
En efecte. L’organització de l’exposició en tres parts és la més eficaç i l’avala la tradició, perquè té en compte els diferents nivells d’atenció de l’auditori durant la xerrada.
Resposta
Compte. L’organització tripartida, que prové de la retòrica clàssica, és la més eficaç, perquè té en compte els diferents nivells d’atenció de l’auditori durant la xerrada.
Resposta
Compte, no sempre és així. La introducció és la part més important de l’exposició, el moment en què l’orador ha de destacar la importància del tema i explicitar els objectius del seu discurs.
Resposta
En efecte. Enllestir la introducció en un parell de frases és un error que cometen molts principiants. De fet, cal considerar la introducció com la part més important de l’exposició.
 |
 |
|
Indiqueu si les afirmacions següents són certes.
1) L'únic factor determinant a l'hora d'elaborar l'exposició oral és el tema.
2) És millor que una exposició oral presenti poques idees principals.
3) Els oradors experts saben que un bon discurs és sempre fruit d'un treball previ acurat.
4) En una intervenció hi ha dos moments privilegiats en què l'orador compta amb l'atenció de l'auditori: el principi i el final.
5) Durant la seva intervenció,
l'orador no pot modificar en cap moment el guió o la manera de
fer l'exposició.
6) Per evitar la pèrdua
d'interès de l'auditori, el contingut de l'exposició s'ha
d'exposar de manera clara, ordenada i coherent.
7) Un cop ha aconseguit el volum de veu necessari perquè tothom el senti, l'orador ha d'intentar no variar-lo en cap moment.
8) En una exposició oral formal és desaconsellable gesticular gaire.
9) Generalment, els continguts de l'exposició s'exposen en tres parts: introducció, cos i conclusió.
10) Un cop s'ha dit el títol de l'exposició, no cal estendre's gaire en la introducció.
Assaig breu
Una de les assignatures que esteu cursant preveu que
a final de curs l'alumne faci una exposició del seu treball davant
la classe. Elaboreu un assaig breu en què reflexioneu sobre les
tasques que duríeu a terme per preparar l'exposició.
|