NOVES TECNOLOGIES I NOUS FORMATS

La manera tradicional de difondre un diccionari és imprès en paper i relligat en format de llibre. Això no obstant, a partir de la revolució informàtica han aparegut els anomenats diccionaris electrònics, als quals es pot tenir accés per dues vies diferents: enregistrats en un disc compacte que l’usuari pot comprar en una llibreria, o en línia, per connexió remota amb l’ordinador que conté la base de dades del diccionari o per Internet.

Els diccionaris convencionals i els editats en suport electrònic són productes diferents des d’un punt de vista formal i funcional. Mostren diferències tant pel que fa als aspectes externs de l’obra (és a dir, la periodicitat de les actualitzacions i la condensació de la informació) com pel que fa a aspectes d’ordre intern, que afecten, sobretot, les possibilitats d’explotació de la informació.

Així, en els diccionaris electrònics la flexibilitat per accedir a la informació és més gran (l’accés no queda restringit tan sols segons l’ordre alfabètic de l’entrada) i és més fàcil localitzar elements concrets de l’obra (per temes, per hipertext, per elements dins de les definicions, etc.). Un altre aspecte diferenciador entre ambdós tipus de suports és que en els diccionaris electrònics es poden incloure altres maneres de representar la informació, a banda de la textual, ja que permeten incorporar-hi imatge i so: amb la imatge es té un complement il·lustrat de la informació, i amb el so es pot saber com sona un instrument o com es pronuncia una paraula (aspectes que en els diccionaris en paper estan representats mitjançant adjectius qualificatius en el primer cas i amb transcripció fonètica en el segon).

Gràcies als avenços informàtics també ha avançat la teoria lexicogràfica en l’elaboració de diccionaris. Una de les eines principals per elaborar diccionaris són les bases de dades. Permeten recollir informació de milers de mots i manejar-la de moltes maneres diferents, cosa que permet dur a terme un control exhaustiu dels múltiples aspectes del diccionari, la qual cosa assegura la màxima coherència sistemàtica en el producte final.

Igual com els diccionaris electrònics, les bases de dades no presenten la informació recollida en paper, com un diccionari tradicional, sinó que es pot consultar en pantalla, en forma de fitxa individual, qualsevol aspecte que l’usuari desitgi, des de tots els mots que tenen una categoria gramatical determinada fins a tots aquells que pertanyen a un dialecte concret o tots els que s’han obtingut d’una font determinada.

Les bases de dades són una eina útil perquè resulten apropiades per representar la majoria de trets dels termes, es pot utilitzar qualsevol programari convencional de gestió de base de dades i presenten una gran capacitat expressiva, facilitat de manteniment, eficiència i facilitat per extreure’n informació.

La informàtica també ha arribat a la lexicografia per facilitar als lexicògrafs les
tasques d’elaboració de diccionaris, amb les bases de dades, i als usuaris dels
diccionaris la forma de consulta de la informació, amb els diccionaris electrònics.

Els diccionaris electrònics i els convencionals aporten el mateix tipus d’informació i només difereixen per la manera com es consulten.